Sistemes d'identificació i seguiment de productes i mercaderies

Traçabilitat

La traçabilitat és el conjunt de procediments preestablerts que permeten conèixer la ubicació i la trajectòria d’un producte o lot de productes al llarg de la cadena de subministrament, des del seu origen fins al seu destí final com a article de consum.

Traçabilitat ascendent o interna: associar l’origen de les matèries primeres.

Traçabilitat descendent: saber el destí del producte fabricat.

Formes de codificació

La codificació consisteix a assignar uns codis alfanumèrics (números o lletres) a un producte per a la seva identificació.

Significativa: guarda relació amb el producte que codifica i proporciona informació (les antigues matrícules de cotxe).

No significativa: no guarda relació, no dona informació de la mercaderia o producte (el DNI o les matrícules actuals).

Automàtica: codi de barres normalitzat per EAN que correspon a un codi únic per a cada producte, unitat de venda, embalum o unitat de càrrega.

Codi de barres

L’ús del codi de barres té el seu origen als Estats Units l’any 1974, a l’Universal Product Code Council (UPCC). A Europa arriba a través de l’Associació Europea de Numeració d’Articles (EAN).

Establir normes sobre codificació d’articles.

Establir un llenguatge comú per millorar la gestió de tots els productes.

El codi de barres EAN 128 és el codi utilitzat per a la transmissió d’informació entre els agents de la cadena de subministrament sota les especificacions:

-Nombre de lot
-Unitats que la componen
-Quantitat d’unitats de venda
Números de sèrie
-Dates (fabricació, envasat, caducitat, consum preferent)
-Mesures comercials i logístiques
-Unitats d’enviament
-Localitzadors i punts d’entrega, etc.

El codi de barres EAN/UCC 14 és el codi de barres que identifica les unitats de càrrega (palets, contenidors). Es limita als codis de barres dels números d’identificació dels articles comercials que no passen a través de les caixes registradores minoristes (unitats logístiques).

El codi EAN-13 identifica les unitats de consum en la forma i grandària que l’article arriba a l’últim consumidor. En alguns casos, el codi d’empresa no identifica el fabricant sinó el propietari de la marca o distribuïdor. Cada varietat de producte (talla, color, pes, aroma) ha de tenir un codi CIP diferent.

sistema de traçabilitat

Es basa en un registre d’informació a tres nivells

La informació de l’etiqueta que acompanya la mercaderia i que incorpora les dades del producte:
-EAN13 unitats de consum
-EAN14 agrupacions no consumibles
-EAN128 o SSCC (codi seriat de la unitat d’enviament o Serial Shipment Container Code): unitats d’expedició o càrrega

El registre de la informació a les bases de dades per poder ser rescatada en cas de necessitat.

La transmissió de la informació via electrònica entre els diferents agents (número de lot, data de fabricació, consum preferent).

Etiquetatge i codificació

Les etiquetes es col·loquen de manera visible per facilitar la lectura òptica o automàtica per part del personal o pels mitjans. Els suports més utilitzats són:

Suports òptics: paper

Suports magnètics: banda magnètica

Suports inductius: xip

Etiquetes de manipulació o ús: perillositat, consum o ús, com manipular, transport.

Etiquetes de procedència i destí: informació per al mitjà de transport com l’origen del fabricant, el nombre de paquets, la companyia de transport.

Etiquetes de contingut: identificació de l’embalum sense obrir-lo. Codi de barres, vista general, característiques de la mercaderia.