Esquema electricitat tecno
1.Corrent continu i corrent alterna
Corrent continu
No canvia de valor ni de sentit
Sempre segueix la mateixa direcció
Corrent altern
Es produeix a les centrals elèctriques,
Arriba als endolls dels nostres habitatges
Canvia periòdicament d'intensitat i de sentit
Importants avantatges
Els generadors són més senzills, més barats, i necessiten de menys manteniment.
El transport és més eficient.
Es pot transformar a elevades tensions això permet minimitzar les pèrdues d'energia elèctrica durant el transport.
Els motors que hi ha en indústries, edificis, etc son més eficients, robustos i senzills.
Tipus de corrent altern: monofàsica i trifàsica
Monofàsica
És la que arriba als nostres habitatges
Existeix una única senyal de corrent, que es transmet pel cable de fase (R, color marró)
i retorna pel cable de neutre que tanca el circuit (N, color blau).
i retorna pel cable de neutre que tanca el circuit (N, color blau).
Fa servir una tensió de 230V entre fase i neutre.
Trifàsica
És un sistema de tres corrents alterns acoblades
Cadascuna d'aquestes corrents (fases) es transporta per un conductor de fase (3 cables: R, S i T, amb colors (marró, negre i gris)
marró, negre i gris),
S'afegeix un conductor per al retorn comú de les tres fases, (conductor neutre N, color blau).
circuits (conductor neutre N, color blau).
2.Xarxa de transport i distribució elèctrica
L'electricitat no es pot emmagatzemar, de manera que una vegada generada cal transportar-la als nuclis de
consum.
2.1. Centrals elèctriques
Produeixen l'energia elèctrica en forma de
corrent altern.
Voltatge "baix" (15- 20 kV).
2.2. Transformadors elevadors
El transformador prop de la central elèctrica
Eleva el voltatge de l'energia elèctrica alterna de 20 kV a 420 kV.
2.3. Xarxa de transport d'alta tensió
Transporta el corrent a 420 kV
Des de les estacions transformadores de les centrals fins a les subestacions de transformació
Utilitza línies aèries,
constituïdes pels següents elements:
Suports: estructures metàl·liques que suporten els cables conductors.
Aïlladors: elements que aïllen elèctricament els cables dels suports metàl·lics.
2.4. Transformadors reductors.
Redueixen el voltatge de l'electricitat per distribuir l'energia elèctrica a les zones de consum.
Estan prop de: Ciutats, pobles e industries
Segons la reducció de voltatge, es poden distingir diferents subestacions:
Subestacions de transformació: realitzen la primera reducció de tensió de 420 kV a 132 kV.
Estacions de transformació: redueixen la tensió de 132 kV a 20 kV
Centres o casetes de transformació: operen la transformació final a baixa tensió, de 20 kV
2.5. Xarxes de distribució.
Xarxa de mitja tensió: xarxes que parteixen de les estacions de transformació, transportant l'energia elèctrica a una tensió de 20 kV.
Xarxa de baixa tensió: xarxes que parteixen dels centres de transformació i recorren la ciutat fins arribar a l'usuari domèstic final amb una tensió de 400 V - 230 V.
2.6. Centres de consum.
Són els receptors de l'energia elèctrica
Indústria pesada (20 kV - 33 kV).
Transport: ferrocarril i metro (15 kV - 25 kV).
Indústria lleugera i comerços (400 V trifàsica).
Ús domèstic (230 V monofàsica).
3. Instal·lació elèctrica de l'habitatge.
La instal·lació elèctrica de l'habitatge consta de dues parts:
1) Instal·lació d'enllaç: És la instal·lació elèctrica de l'edifici o bloc
2) Instal·lació interior: Està composta pels diferents circuits independents de l'habitatge
4. Instal·lació d'enllaç
La instal·lació elèctrica de l'edifici està composta dels següents elements:
1. Línia d’escomesa: És la línia que connecta la xarxa de distribució d'electricitat de la companyia elèctrica amb la Caixa General de Protecció
2. Caixa General de Protecció: En el seu interior hi ha tres fusibles que
protegeixen contra possibles curtcircuits.
3. Línia repartidora:
Connecta la CGP amb la habitacle destinat a
contenir la centralització de comptadors.
4. Centralització de comptadors:
El comptador és un element encarregat de mesurar i registrar el consum d'energia elèctrica de l'abonat. Hi ha un comptador per usuari o habitatge.
Està formada per les següents unitats funcionals:
1. Interruptor general de maniobra: interruptor per desconnectar la centralització completa.
2. Unitat d'embarrat general i fusibles de seguretat:
Són quatre barres metàl·liques que es connecten als quatre conductors de la Línia Repartidora
3. Unitat de mesura:
Conté els comptadors per a controlar el consum elèctric de cada usuari
4. Derivacions Individuals i embarrat de protecció:
Les línies elèctriques que surten de cada comptador i arriben al domicili de l'usuari
i arriben al domicili de l'usuari
L'embarrat de protecció és un conjunt de barres metàl·liques unides a terra on aniran connectats els cables de terra de cada Derivació Individual.
5. Derivacions individuals:
Les derivacions individuals eixen del comptador de cada abonat i porten l'energia elèctrica a l'Interruptor de Control de Potència (ICP), instal·lat a l'interior de l'habitatge.
7. Quadre General de Comandament i Protecció:
Inici de la instal·lació elèctrica interior de l'habitatge.
Del CGMP parteixen els circuits independents que configuren la instal·lació interior.
Es situa a l'entrada de l'habitatge, i allotja tots els dispositius de seguretat i protecció de la instal·lació interior
de l'habitatge.
Interruptor General (IG).
És un interruptor magnetotèrmic encarregat de protegir davant sobrecàrregues o curtcircuits la instal·lació interior de l'habitatge al complet.
Interruptor diferencial (ID).
Es tracta d'un interruptor de protecció dels usuaris de la instal·lació davant possibles contactes accidentals amb aparells elèctrics metàl·lics carregats amb tensió, a causa d'una fuita de corrent en la instal·lació.
Petits interruptors automàtics (PIA).
Els PIA són interruptors automàtics magnetotèrmics la funció és protegir cada un dels circuits independents de la instal·lació interior de l'habitatge, davant possibles fallades en la instal·lació:
Sobrecàrregues:
Un excés de consum elèctric en un habitatge pot provocar que la intensitat de
corrent circulant es faci més gran que la intensitat de corrent màxima que suporten els conductors del circuit independent.
Curtcircuits:
Sobreintensitats provocades per contacte directe accidental entre fase i neutre
8. Presa a terra de l’edifici
Consisteix en una instal·lació conductora (cable color verd-groc) paral·lela a la instal·lació elèctrica de l'edifici, acabada en un elèctrode enterrat a terra.
A aquest conductor a terra es connecten tots els aparells elèctrics dels habitatges, i del propi edifici.
La seva funció consisteix en derivar a terra qualsevol fuga de corrent que haja carregat un sistema o aparell elèctric, impedint així greus accidents elèctrics.
