CLASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Activitats econòmiques
QUE SÓN?
Conjunt d'activitats dels éssers humans per cobrir les seves necessitats prestant serveis(treball)
TRES FASES:
-Producció
-Comercialització
-Consum
PRODUCCIÓ:
Fase on les empreses produeixen els béns
DOS TIPUS DE BÉNS:
-Béns de consum
-Béns de producció
BÉNS DE CONSUM:
-Satsifan directament les necessitats dels consumidors.
BÉNS DE PRODUCCIÓ:
-Materials, eines, etc utilitzats per la producció de béns de consum
COMERCIALITZACIÓ:
Fase on els béns produïts s'acosten als consumidors
(emmagatzematge, transport i venda)
DOS NIVELLS:
-Venda a l'engròs
-Venda al detall
VENDA A L'ENGRÒS:
-Majoristes compren molts productes per desprès vendre-ho als comerciants.
VENDA AL DETALL:
-Detallistes compren pocs productes a majoristes per vendre-les al públic.
CONSUM:
Fase on les persones satisfan les seves necessitats consumints els productes i utilitzant els béns.
Factors de producció
QUATRE TIPUS:
RECURSOS NATURALS:
Són recursos que venen de la natura com els arbres, els minerals, etc. Si els utilitzem molt hi poden haver problemes d'esgotament.
TREBALL:
És basa en l'activitat humana per produir béns o subministrar serveis.
CAPITAL:
Per produir béns o serveis disposem d'un capital.
DOS TIPUS:
CAPITAL FÍSIC:
Constituït per elements materials.
Per adquirir terrenys on s'instala i es modifica l'empresa i les seves instalacions
CAPITAL FINANCER:
Es refereix a diners per fundar i mantenir l'empresa.
TECNOLOGIA I CONEIXEMENT:
Per produïr béns i serveis necessitem coneixements tècnics, habilitats, construcció, ús d'artefactes, etc.
TRES TIPUS DE PRODUCCIÓ:
PRODUCCIÓ MANUAL
PRODUCCIÓ MECANITZADA
PRODUCCIÓ TECNIFICADA
Els sectors econòmics
SECTOR PRIMARI
Comprèn activitats per obtenir aliments i recursos naturals.Han evolucionat molt i tenen una gran diversitat entre països.
L'AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA I LA SILVICULTURA
L'AGRICULTURA
Activitats econòmiques i tècniques que tracten el sol i el conreu de la Terra per la producció d'aliments.
Representa el 3% del valor total de la producció mundial(27% indústria i 70% sector terciari).
Les formes tradicionals d'agricultura es mantene però s'ha desenvolupat l'agricultura de mercat(explotació).
CARACTERÍSTIQUES
Diversos factors físics i humans que expliquen la diversitat i localització de l'activitat agrícola.
CONDICIONS NATURALS:
Clima, relleu i tipus de sol distribueixen els diferents conreus: els conreus necessiten condicions de temperatura i humitat.
MITJANS TÈCNICS I DESTINACIÓ FINAL DE LES COLLITES:
Diferents espais agrícoles en funció de les tècniques usades i l'ús de màquines i productes químics.
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA (AUTOCONSUM)
Volen produïr aliments necessaris pels mateixos agricultors i ramaders i abastar el mercat local.
Aquestes explotacions familiars són de policultura.
Les tècniques agràries són poc evolucionades(el rendiment és escas).
AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ:
És la crema de la vegetació per obtenir camps de conreus.Les cendres serveixen de fertilitzant.
Quan s'esgoten els agricultors es desplaçen a altres indrets. És pròpia d'Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia.
AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ:
És la rotació de conreus. La terra es divideix en tres parts: dues per el conreu( casi tot de cereals) i la tercera es deixa en guarnet perquè recuperi la fertilitat. Es fa a zones de clima tropical d'Àsia,Àfrica i Amèrica del Sud.
AGRICULTURA IRRIGADA DE L'ARRÒS:
Agricultura intensiva, fa servir molta mà d'obra i té gran productivitat.L'arròs és un tipus de conreu que obté dues collites a l'any, una al'estiu i una altra a l'hivern.Això espractica a la zona del sud-est asiàtic
AGRICULTURA DE MERCAT (VENDA)
Aquests productes es venen en funció dels gustos dels consumidors. Necessiten produccions molt elevades per vendre-les al exterior i ho aconsegueixen gràcies a les activitats agràries que són possibles gràcies a les inversions econòmiques
AGRICULTURA CEREALISTA EXTENSIVA:
És fa a grans planes d'Estats Units, Canadà i Austràlia.
Agricultura mecanitzada, que té molt poca mà d'obra i és molt rendible. Es conreen cereals(blat, sègol...) i oleagenoses(soja, gira-sol) pera l'exportació.
AGRICULTURA DE PLANTACIÓ:
Grans explotacions de monocultura(cafè,té..) en zones tropicals.
Agricultura molt tecnificada i orientada a l'exportació.
AGRICULTURA MEDITERRÀNIA MODERNA:
En destaquen conreus de regadius(fruites i hortalisses).
Els hivernacles i productes amb denominació d'origen han permès augmentar aquesta rendibilitat.
SISTEMES DE CONREU:
Els agricultors utilitzen diferents sistemes de conreus per obrenir productes agraris, els quals poden variar segons:
LA VARIETAT DELS PRODUCTES CONREATS:
POLICULTURA:
L'espai agrari es divideix en parcel·les petites on es conreen espècies vegetals
MONOCULTURA:
L'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte(cerals,olivera,etc).
SISTEMA DE REGATGE UTILITZAT:
DE SECÀ:
Els conreus únicament reben aigua de la pluja.
DE REGADIU:
Una part del regatge es de manera artificial.
APROFITAMENT DEL SÒL AGRÍCOLA:
INTENSIU:
S'intenta aconseguir la màxima productivitat en una superficie tan petita com sigui possible( adobs, llavors seleccionades, etc.
EXTENSIU:
Es conreen grans parcel·les per obtenir a baix cost grans quantitats(cafè, cotó,etc).
LA RAMADERIA:
Consisteix en la cria d'animals domesticables per explorar-los.
RAMADERIA TRADICIONAL:
Serveix per obtenir productes d'origen animal per a l'autoconsum.Acostuma ser un complement de l'agricultura, ja que els animals serveixen per treballar al camp i els excrements per l'adob.
RAMADERIA COMERCIAL O DE MERCAT:
Ven la producció al mercat i obté el màxim benefici.
RAMADERIA EXTENSIVA:
Necessita poca mà d'obra, els ramats pasturen lliurement, però necessita capital per comprar caps de bestiar i tenir bones estructures comercials.
Es parctica en zones que tenen grans extensions per a pastures com per exemple l'oest dels Estats Units.
RAMADERIA INTENSIVA:
Vol obtenir la màxima productivitat en el mínim temps possible, els animals tenen dolentes condicions. Aquesta ramaderia crea contaminació, ja que els excrements no es poden aprofitar. Es parctica en explotacions especialitzades i requereix grans inversions de capital per la mà d'obra, instal·lacions i aliment.(Canadà,Estas Units..)
L'ACTIVITAT PESQUERA
Es basa en l'aprofitament dels recursos alimentaris que ofereixen els rius, els llacs i elsmars i oceans.La majoria de captures(75%) es destinen al consum humà i la resta com matèria primera per fer olis i farines.
LA PESCA ARTESANAL:
És fa a prop de la costa, utilitza força humana i instruments de pesca senzills(arcs,fletxes...).
Es manté en regions oc desenvolupades, té una producció escassa i serveix per l'autoconsum.Una petita part va al mercat
LA PESCA COMERCIAL:
Realitza el màxim de captures per abastar els mercats.
S'inverteix molts recursos econòmics per augmentar les captures.
LA PESCA COSTANERA:
Els vaixells s'anyunen poc de la costa i són petits i estan equipats amb xarxes.Les captures cada vegada són més reduÏdes. El peix desembarcat es porta a les llotges.
LA PESCA D'ALTURA:
Les flotes de vaixell ben equipades romanen durant mesos en alta mar.Poden detectar els peixos i saber el seu volum. Disposen de frigorifics per mantenir les captures
L'AQÜICULTURA
Consisteix en la cria d'animals i de plantes en aigua. Les instal·lacions estàn en zones costaneres.
Es practica a Xina,Indonèsia,India,etc.
Es conreen algues i crien mol·luscs,crustacis i alguns peixos.
L'EXPLOTACIÓ FORESTAL
És una activitat econòmica molt estesa.
La silvicultura (conreus dels boscos perquè siguin explotats) té un valor important i resulta clau en l'equilibri ecològic
EL BOSC I LA PRODUCCIÓ DE FUSTA
La fusta és una matèria primera que serveix com a font d'energia, en la construcció de cases,mobles,etc.Cada any desapareixen 130000 km quadrats de bosc, milions d'animals perden el seu hàbit i perdem molt diòxid de carboni.Per això tenim que potenciar l'explotació de manera sostenible.
EL BOSC COM A FONT D'ALIMENT:
Els boscos no nomès s'exploten per obtenir fusta i elaborar altres productes forestals, sino també com a font d'energia
PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS:
El bosc és fonamental per satisfer les necessitats alimentàries d'una població nombrosa i pobra.
PAÏSOS DESENVOLUPATS:
L'ús alimentari dels productes del bosc s'utilitzen per la gastronomia i es converteixen en preats aliments (castanyes,pinyons...).
ELS IMPACTES NRGATIUS DE LES ACTIVITATS AGRORAMADERES:
La pràctica de l'agricultura i la ramaderia té repercussions sobre el medi natural.
LA DESTRUCCIÓ DEL BOSC
Per substituir-lo per terreny agrícola
LA CONTAMINACIÓ
Per l'ús de tractaments químics als conreus (fertilitzants..)
LA SOBREEXPLOTACIÓ
Sobreexplotació dels aqüífers
L'ACCELERACIÓ DE L'EROSIÓ DELS SÒLS
Queden desprotegits a causa de les activitats agrícoles.
LA PRODUCCIÓ DE GASOS D'EFECTE D'HIVERNACLE
La producció de gasos d'efecte d'hivernacle a la ramaderia.
SECTOR SECUNDARI
Inclou el conjunt d'activitats econòmiques que transformen les matèries primeres que provenen de la natura en productes elaborats.
LA MINERIA, L'ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L'OBTENCIÓ DE MATÈRIES PRIMERES
Les matèries primeres es troben a la natura i són d'origen animal, vegetal o mineral serveixen per elaborar un producte.
MATERIES PRIMERES D'ORIGEN ANIMAL I VEGETAL:
Les matèries primeres d'origen animal(llana,pells) s'utiitzen per l'indústria tèxtil per fer peces de vestir.
També hi ha matèries d'origen vegetal(cotó per fer teixits).Els productes forestals(fusta,cautxú) s'usen per fabricar mobles i pneumàtics.
MATÈRIES PRIMERES D'ORIGEN MIRENAL
La majoria dels minerals no s'utilitzen fins que són transformats en materials adequats.
MINERALS METÀL·LICS
Aquells dels quals s'extrauen els metalls com l'hematites(ferro) o la bauxita(alumini)
MINERALS NO METÀL·LICS
Aquells dels quals s'obtenen matèries com el sofre, la sal gemma, el guix i la mica
LES ROQUES
Es consideren una matèria primera mineral no metàl·lica(granit,pissarra,sorra..) i s'utilitze enla construcció.Altres com el carbó permeten la producció d'energia.
EXPLOTACIONS MINERES:
La mineria és un conjunt de processos per extreure matèries primeres d'origen mineral.Les mines poden ser subterrànies o a cel obert.Les subterrànies són més perilloses.
L'ENERGIA.LES FONTS NO RENOVABLES
Les fonts d'energia són recursos naturals que permeten obtenir energia pel funcionament d'indústries,transport...
FONTS D'ENERGIA NO RENOVABLES
Són les que es troben en quantitas limitades(es poden esgotar).
CARBÓ
És una roca combustible fòssil, va ser el motor de la revolució industrial.Actualment serveix per la producció d'energia tèrmica.
PETROLI
És un combustible fòssil amb un gran poder calorífic.És fàcil d'extreure i s'ha convertit en la font d'energia més utilitzada.Produeix electricitat i és matèria primera per la indústria química(plàstics,pintures..)
GAS NATURAL
Té un origen semblant al petroli.S'utilitza com a combustible(calefacció..)o com a matèria primera de l'indústria química.Contamina menys que el petroli i el carbó.
ENERGIA NUCLEAR
L'urani enriquit és el combustible utilitzat als reactors nuclears, que generen elecricitat extraordinària.
El problema d'això es la seguretat de les centrals nuclears i la manera de gestionar els residus radiactius.
LES FONTS D'ENERGIA RENOVABLES
Aquestes fonts( sol,aigua..) no s'esgota.
ENERGIA HIDRÀULICA
Les centrals hidràuliques utilitzen la força de l'aigua acomulada als embassaments per generar energia.No contamina però provoca grans impactes ambientals ia vegades el desplaçament de la població.
L'ENERGIA SOLAR O FOTOVOLTAICA
Gràcies al Sol, que emet radiació que no s'esgota i no contamina es pot produir energia elèctrica i tèrmica.
ENERGIA EÒLICA
S'obté energia gràcies a la força del vent, no contamina però els aerogeneradors altera el paisatge i causa contaminació acústica.
L'ACTIVITAT INDUSTRIAL
TIPUS D'INDÚSTRIES
La manera habitual de classificar les indústries és segons la destinació del productes.
LES INDÚSTRIES DE BÉNS DE PRODUCCIÓ
Elaboren productes que no consumim directament, sino que son semi elaborats(primera matèria per altres indústries).Per exemple el cautxú de les indústries quimiques van a indústries automobilístiques per fabricar cotxes.
També es pot dir indústria pesant ja que té molts productes,instal·lacions grans, molta mà d'obra i molta capital
LES INDÚSTRIES DE BÉNS D'ÚS I CONSUM
Produeixen articles que van directament al mercat i als consumidors(indústria de l'alimentació)
També es poden dir indústries lleugeres perquè les instal·lacions són petites i no necessiten tanta mà d'obra i capital.
LA TECNOLOGIA AL SERVEI DE LA INDÚSTRIA
L'indústria actual es cracteritza per l'automatització i la sofisticació dels processos de producció (informàtica, robòtica..).Cada vegada necessiten menys mà d'obra i produeixen més productes.
La publicitat, la ràpida distribució dels productes o la seva capacitat d'innovació és la clau de l'èxit per l'indústria. Per això l'informació o el coneixement són més importants que el procés de fabricació.
EL POSTFORDISME
La producció industrial ha perdut el caràcter rígid i estandaditzat del fordisme, per això està el postfordisme.
Es caracteritza per una gran flexibilitat en:
ELS CONTRACTES DELS TREBALLADORS
Els treballadors ja no treballen tants anys a la mateixa fàbrica , sino que van canviant les taques i els contractes precaris.
ELS ELEMENTS PRODUÏTS
Ja no hi ha producció massiva i estandaritzada, sinó que depèn de la demanda, les modes i la publicitat.
LA CONCENTRACIÓ D'EMPRESES INDUSTRIALS
Quan els processos industrials són més complexos, es necessitava especialitzar la producció(dedicar-se només a una part del procés).
HORITZONAL
Unió de diverses empreses d'un mateix sector que centren l'activitat en una mateixa fase de la producció (la refinació del petroli).
VERTICAL
Unió de diverses empreses d'un mateix sector que realitzen fases diferents de la producció( en el sector tèxtil es junten emprese dedicades a la filatura, la teixidura,etc).
ELS CRITERIS ACTUALS DE LOCALITZACIÓ
La localitazació més convenient per una empresa industrial permet reduir despeses i augmentar beneficis.
Les indústries que necessiten molts treballadors no especialitzats es posen a països amb mà d'obra barata.
SECTOR TERCIARI
Ofereixen un servei a la població (comerç, transport, sanitat...).El seu creixemnet ha estat possible a l'expansió de la societat de la informació.
ELS SERVEIS
EL CREIXEMENT DEL SECTOR DE SERVEIS
S'inclouen un gran nombre d'activitats on destaquen la sanitat,l'educació, el transport, el turisme, el comerç i la logística.Als països desenvolupats el sector teciari ha anat creixent en importància en canvi a païssos amb menys nivell de desenvolupament no tant, però també ha evolucionat.
LA DIVERSITAT DEL SECTOR DE SERVEIS
Les activitats del sector terciari presenten els trets següents:
-Són molt heterogènies, no tan sols per la quantitat de serveis que hi ha o per la qualificació del personal, sinó també per les dimensions de les empreses que els ofereixen.
-Es tracta d'activitats intangibles i inmaterials(es valora l'esforç personal en la prestació del servei).
-Situades a prop del consumidor
-Tenen un nivrll de mecanització relativament baix, tot i que la informàtica és un mitjà i una finalitat essencial.
-Estan repartides de manera desigual.
CLASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS TERCIÀRIES
Hi ha diferents maneres de classificar les activiats terciàries.
SERVEIS SOCIALS
Agrupen les activitats vinculades a l'administració,l'educació, la sanitat, etc.
Molts serveis són públics(els paga la població amb els impostos),també hi han els privats que són per fer negoci.
SERVEIS DE DISTRIBUCIÓ
Compren activitats relacionades amb la circulació de persones, de béns i d'informació (transports, comerç..)
SERVEIS A LES EMPRESES
La majoria d'empreses encarreguen serveis a altres empreses especialitzades(publicitat, recerca, banca).
SERVEIS AL CONSUMIDOR
Estan relacionats amb el comerç al detall, l'hosteleria(bars i restaurants), l'oci (viatges i turisme) , les reparacions i les instal·lcions i els serveis industrials(perruqueria).
LA TECNOLOGIA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
El desenvolupament de l'informàtica i de les telecomunicacions ha fet possible l'esxistència de grans xarxes per on circulen dades, textos, sons i imatges.
L'informació i l'entreteniment genera riquesa i influeix en l'opinió pública.La importància de les comunicacions ha fet la rivalitat entre diferents empreses i les dimensions d'aquestes companyies, també entre aquestes empreses i els Estats.
LA RECERCA, EL DESENVOLUPAMENT I LA INNOVACIÓ
Als espais innovadors localitezem activitats productuves que tenenalta tecnologia.També es produeix una concentració d'empreses i de centres especialitzats (universitats, instituts..) dedicats a la recerca i el desenvolupament de nova tecnologia.
ELS SISTEMES DE TRANSPORT
Els diferents mitjans de transporrts es desplaçen per una xarxa d'infraestructures (carreteres, ports, aeroports...) que es reparteix pel món de manera desigual.
EL TRANSPORT TERRESTRE PER CARRETERA
Les carreteres, autopistes i autovies són la xarxa més estructurada i densa dels mitjans de transports terrestre. La carretera és l'infraestructura més utilitzada per desplaçar persones.
EL TRANSPORT TERRESTRE PER FERROCARRIL
Serveix per recòrrer distàncies mitjanes i llargues.
El tren és un mitjà ràpid, segur i econòmic que permet desplaçar un gran volum. Els ferrocarrils permeten més capacitat de passatgers i de càrrega.
Els trens d'alta velocitat (TAV) exigeixen vies noves.
EL TRANSPORT AERI
És el més adequat per distàncies molt llargues i per el transport de mercaderies lleugeres. És un sistema de transport car, ja que consumeix molt carburant. Té un impacte ambienta molt gran( pel soroll i la contaminació)
EL TRANSPORT MARÍTIM
És la millor manera per traslladar grans quantitats de mercaderies a molta distància (petroli, cereals..) a un preu baix. Un inconvenient és la lentitud. El sistema marítim és un risc per l'ecosistema marí.
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
Els canvis als últims cinquanta anys en els mitjans i les infraestructures ha tingut l'objectiu de desplaçar moltes més persones i mercaderies de manera ràpida, segura i econòmica. Els canvis més significatius han sigut:
-L'augment de la capacitat de càrrega
-La intermodalitat en el transport de mercaderies
-L'augment de la velocitat
-La millorade les infraestructures viàries (carreteres, autopistes, autovies)
-La reducció del peu del transport.
EL TURISME I LA SEVA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA
El turisme és una de les activitats del sector terciari que gràcies a la generació de la setmana laboral de 5 dies, les vacanses pagades i les pensions ha crescut més.
IMPACTE ECONÒMIC DEL TURISME
L'activitat turística té una gran importància per l'economia d'un país. Representa la creació i expansió d'empreses i de serveis. És una font d'ingressos molt important perquè els turistes gasten molts diners.
Als països pobres el turisme és difrent, els beneficis comptabilitzen al país dorigen i una petita part al país receptor.
EFECTES POSITIUS DEL TURISME
Present grans ingressos pel país receptor i genera molts llocs de treball. Dinamitza altres sectors econòmics: activa la construcció, impulsa la millora de les infraestructures i dels mitjans de transports, etc. Permet el contacte amb altres cultures i facilita l'aprenentatge d'idiomes.
EFECTES NEGATIUS DEL TURISME
Augmenta els preus, enriqueix les grans empreses i crea llocs de treballs poc qualificats.
Origina atur durant les temporades no turístiques, pot provocar impactes ambientals greus. com la intensificació de l'urbanitazació, l'alteració de la costa, etc.
LES MANERES DE FER TURISME
Fer turism és visitar llocs fora del nostre àmbit residencial.
NATURAL
El seu objectiu és conèixer zones on la naturalesa és molt present o és especialment agradable.
URBÀ
Les ciutats acostumen a ser una de les destinacions turístiques preferents. Contenen un conjunt d'atractius molt variat.
CULTURAL
Promou l'atracció de turistes, recorren a l'història i l'art o a elements culturals inmaterials(música, gastronomia)
LES ACTIVITATS COMERCIALS
El comerç consisteix en la compra i venda de productes i serveis de tot tipus amb la finalitat de satisfer les necessitats de la població.
LES CARACTERÍSTIQUES DEL COMERÇ ACTUAL
L'activitat comercial presenta unes carecterístiques rellevants:
-Mou grans quantitats de productes molt diferents.
-Crea una xarxa de relacions d'àmbit mundial. El comerç a l'interior d'un país potser molt actiu , però també es important la relació amb altres països.
-És una activitat, juntament amb eltransport, que dóna feina a moltes persones.
-Es concentra en un nombre reduït d'empreses. Les grans empreses i importadores són grans companyies productores associades a entitats financeres que fan negocis internacionals.
EL COMERÇ INTERIOR
Té lloc a dins d'un mateix país i permet comprar els productes que necessitem per la nostra vida diària.
És un tipu de comerç que genera riquesa i ocupació. Al món més d'un 10% treballa en aquest sector.
EL COMERÇ A L'ENGRÒS
El realitzen els majoristes. Grans empreses compren enormes quantitas de mercaderies als productors i les venen a altres comerciants o empreses detallistes.
Aquests majoristes oefreixen els seus productes als seus propis comerços o mercats, en els quals els consumidors particulars no poden comprar.
EL COMERÇ DETALLISTA
Es venen petites quantitats al consumidor
EL COMERÇ DETALLISTA TRADICIONAL
Es ven directament al públic en petites quantitas. Acostumen a ser petits establiments de gestió habitualment familiar.
LES GRANS SUPERFICIES COMERCIALS
S'ubiquen a les afores de les ciutats, on no hi ha accés a vies de comunicació. Pertanyen a cadenes multinacionals i venen en grans quantitats i a preus més barats.
ELS MERCATS AMBULANTS
S'instal·len a llocs públics i a l'aire lliure un determinat dia de la setmana. Hi predominen els productes alimentaris, però també s'hi venen artesanies, roba, calçat i objectes antics.
EL COMERÇ EXTERIOR
Consiteix en l'intercanvi de productes i serveis entre diversos Estats. Inclou tant les vendes de productes nacionals, oexplotacions, com les compres de productes de l'exterior, o importacions.
