LLLENGUA I VARIACIÓ
Topic principal
Valencià
àmbit fonètic
vocalisme
coincideix amb el vocalisme català nord-occidental
consonantisme
en molts casos per la -d- intervocàlica, sobretot en els sufixos -ada i -ador
el grup bl va entre vocals, la bs'articula fricativa
es pronuncia l'última consonant dels grups de final de mot -nt, -nd, -lt, -ld, -ng, -nc
r de final de mot no s'emmudeix
la v labiodental es distingeix de la b bilabial en la major part del territori
àmbit morfosintàctic
article determinant el/la/els/les
noms de persona no duen article personal
formes dels possessius meu/meua, teu/teua, seu /seua, alternades amb mon/ma, ton/ta, son/sa
demostratius este/esta, eixe/eixa, aquella/aquella
imperfet de subjuntiu es fa amb les desinències -ara, -era, -ira
les combinacions dels pronoms febles de tercera persona en funció de CI+CD són li'l, li la, els el, els la, li'n, li ho
preposició amb passa a ser en
àmbit lèxic
ús de molts diminutius, sovint substitueixen l'adjectiu primitiu
particularitats lèxiques del valencià
mots propis
canvis semàntics
exemples
Subtopic
Català nord-occidental
Característiques
Àmbit fonètic
Vocalisme
e àtona inicial sobre en [a]
tendència de o àtona a diftongar-se en au
mots com redó (rodó) es manté la primera síl·laba, la e d'origen llatí. A vegades aquesta e es converteix en i per influència de la consonant palatal ll
Consonantisme
en posició inicial i després de consonant, la grafia x s'articula com a africada palatal
la posició inicial del so g també es es pronuncia africat
Àmbit morfosintàctic
ús d'article masculí lo/los
primera persona del present d'indicatiu acaba en -o
terminacions de subjuntiu en e
Àmbit lèxic
lèxic propi
El català central
Característiques
Àmbit
morfosintàctic
primera persona del
d'indicatiu acabada en -o
verbs incoatius
porten l'increment
-eix
Àmbit lèxic
s'apropia paraules
d'altres dialectes
Ha creat argot que
sorgeix d'alguns
sectors marginals
de les grans
ciutats
Àmbit fonètic
Vocalisme
set vocals tòniques
tres vocals àtones
Consonantisme
la "t" dels grups
finals -nt, -lt,-rt
no es pronuncia
el so fricatiu palatal
tendeix a fer-se africat
el so africat sonor
tendeix a ensordir-se
El balear
Característiques
Àmbit fonètic
Vocalisme
la vocal neutra es
pot trobar en posició
tònica
els mots esdrúixols acabats
en [i] més vocal neutra,
perden la vocal neutra i
es converteixen en plans
consonantisme
La "v" es pronuncia
com a labiodental
i es diferencia de la "b"
la "t" dels grups
-nt i -lt es pronuncia
el digraf "ll" en alguns
casos es pronuncia o
s'emmudeix
el grup -tll es conveteix en -tl
Àmbit morfosintàtic
s'usa l' article "es/sa"
article personal "en/na"
primera persoma del
singular del present
d'indicatiu dels verbs
de la primera i la tercera
conjunció no porta
desinència
els pronoms personals
de primera i segona
personal del plural
són: noltros i voltros
davant dels verbss'emprenen formes plenes dels pronoms febles; que corresponen a la primera i a la segona persona del plural
Àmbit lèxic
conserva moltes formes
genuïnes i recorre
a girs propis que el fan
un dialecte diferenciat
exemple
Subtopic
Català oriental
característiques generals
fonètiques
grups -gua, -qua tònics tendeixen a reduir-se a [gó], [kó]
els grups finals -gua, -qua tendeixen a reduir-se a [ga neutra] i [ka neutra]
en alguns casos el dígraf ll s'articula i en lloc de ll
els mots acabats en -r solen reforçar-se amb una consonant dental
morfosintàctiques
primera persona del singular present d'indicatiu acaba en [u], [i] o res.
els verbs incoatius es conjuguent amb l'increment -eix, -esca
lèxiques
majoritàriament procedència llatina
el balear conserva força arabismes i arcaismes
el menorquí conserva anglicismes
el rossellonès té molts gal·licismes
l'alguerès té molts sardismes, italinismes i conserva arcaismes
el català central ha incorporat castellanismes
L'alguerès
Característiques
Àmbit fonètic
Vocalisme
vocals àtones [i],[u], [a]
les vocals tòniques es
converteixen en posició
àtona en els so [a]
Consonantisme
els digraf "ll" i "ny"
es pronuncien [l] i [n]
la "v" corresopona una
labiodental i es distingeix
de la "b"
la "r" seguida de
consonant es converteix en [l]
les consonants "d" i "l"
es pronuncien com una
vibrant alveolar simple
el grup "dr" es converteix en [r]
Àmbit morfosintàctic
primera persona del
singual del present
d'indicatiu no porta desinència
el present d'indicatiu del
verb "ser" és: jo só, tu sés, ell és,
nosaltres sem,
vosaltres seu, ells són.
l'article determinant
masculí és "lo/los"
els possesius són "meu/mia",
"tou/tua", "sou/sua",
"nostro/nostra", "vostor"vostra"
davant del verb s'usen les
formes plenes dels pronoms febles
el superlatiu se sol
formal repetint l' adjectiu
Àmbit lèxic
arcarismes
sardismes
italianismes
exemple
Subtopic
la Vall d'Aran
és una modalitat de l'occità
l'occità és ina llengua romànica que es va formar a partir de l'evolució del llatí vulgar que parlaven els soldats i colons romans de les terres del sud de França
caracterísiques genrals
té tres dialectes: nord-occità,
occità mitjà i el gascó
la "f" es converteix en
una "h" aspirada
la -n intervocàlica es perd
la "r" d'inici de mot porta un reforç vocàlic
els mots qacabts en -es s'articulen amb una "e" tancada
els articles determinants són "eth", "era", "es"
Subtema
s'usen les particules "que", "e", "be"
la prsposició "entrà" per indicar la direcció
el lèxic aranès ha rebut una forta influència de la llengua catalana i castellana
exemple
Subtopic
Català Occidental
Característiques generals
fonètiques
Dígraf ix entre vocals
o final de paraula, es
pronuncia [j]
morfosintàctiques
· Les paraules masculines
plural acabades en -e fan
el plural afegint-hi -ns
· La primera persona del
singular del present
d'indicatiu acaba en [o]
o [e]
· Davant del verb s'usen
les formes plenes de
pronoms febles( me, te,
se, mos, vos, se)
·Els verbs incoatius fan
l'increment en -ix, -isca
d'indicatiu acaba en [o]
o [e]
· Davant del verb s'usen
les formes plenes de
pronoms febles( me, te,
se, mos, vos, se)
·Els verbs incoatius fan
l'increment en -ix, -isca
lèxiques
· La major part del lèxic
dels dialectes occidentals
és de procedència llatina.
· El pallarès conserva molts
mots del substrat iberobasc,
sobretot en toponímia.
· El valencià té una gran
quantitat d'arabismes
Nord-occidental
·lleidetà
·tortosí
·pallarès
·ribagorçà
Valencià
·septentrional
·apitxat
·meridional
Rústica padrina
Rústica padrina que cerns la farina,
que gires les figues damunt el terrat,
que adorms a la falda el nin o la nina
i arranques les herbes que creixen pel
blat;
rústica padrina que saps la doctrina,
que mai no parlares sense humilitat,
rústica padrina que et creus
teranyina,
seràs seda fina per l’eternit
Subdialectes català nord-occidental
tortosí
subdialecte de transcició entre el català nord-occidental i el valencià
termes propis del valencià
exemples
Subtopic
lleidetà
àmbit fonètic
pronunciar [e] la vocal a àtona de final de mot
àmbit morfosintàctic
primera, segona i tercera persones del singular i la tercera del plural del present de subjuntiu fan la terminació en -o
pallarès
el so g es converteix en j
a final de paraula, el dígraf -ig es realitza en j
el dígraf -ny es converteix en una n
demostratius més usuals: aquest/aguesta/aguestos/aguestes
ribagorçà
afegeix -o a molts mots masculins
plurals femenins en -as
la l dels grups cl, gl, fl, pl i bl es realitza en ll
els imperfets de la segona i la tercera conjugació es fan amb les terminacions -eva i -iva
particularitats lèxiques
Subdialectes del català central
tarragoní
La consonant "v"
es deistingeix
de la "b"
La "n" es palatalitza
després d'un
diftong decreixent
La penúltima "s"
del demostratiu
cau tant en els formes
del masculí com
en les del femení
Pronoms personals de
la primera i la segona
persona són
"naltros/nantros i valtros"
Noms masculins
acabats en -e fan
el plural en -ns
Aquest subdialecte somnparteix formes amb el català occidental
exemple
Subtopic
septentrional de
transició
la segona i la tercera
conjugació porten
una -e final
la primera persona del
present s'indicatiu
afageix la terminació en (u)
del central una -t o una -c
Les frases negatives
duen la particula "poc"
o "poc que" en lloc
de l'adverbi "no"
salat
ús de l'article
"es/sal/ses"
barceloní
obertura molt
més gran de les
vocals "e" i "o"
vocal neutra
tendeix a obrir-se
xipella
converteix les "e" àtones
de les síl·labes finals en "i"
subdialectes del valencià
septentrional
comparteix molts trets amb amb el català nord-occidental
gran quantitat de mots sinònims
apitxat
ensordiment dels sons [z], [dz], [g] i [dg]
meridional
l'article determinat plural pren la forma es
la a àtona de final de mot s'assimila a la vocal tònica de la síl·laba anterior
el diftong [ów] es converteix en [áw]
Subdialectes del balear
mallorquí
"o" en posició àtona
els osns [k] i [g] en posició
final i davant de les vocals
"a,e,i" es palatitzen
aquest subdialecte
té paraules exclusives
eivissenc
no sona la "t" dels
grups finals -nt i -lt
fa els plurals dels noms
masculins acabts en -e
intercalant-hi una "n"
menorquí
la vocal neutra
en posició tònica
està evolucionant
cap a la "e" oberta
té molts anglicismes
que conserva en el lèxic
subdialectes
alguerès
balear
exemple
Subtopic
central
rossellonès o septentrional
àmbit fonètic
vocalisme
cinc vocals tòniques
mots esdrúixols passen a ser plans
consonatisme
normalment desapareix la d dels grups -ndr- i -ldr-
el so x/ix en posició final també sol caure
àmbit morfosintàctic
alguns plurals en -ns perden la n
la primera persona del singular del present indicatiu acaba en -i
el gènere d'alguns mots no coincideix amb el de la varietat estàndard
el verb ser s'utilitza sovint com a auxiliar
l'infinitiu dels verbs monosil·làbics sol portar un -e final
en les oracions negatives, desapareix l'adverbi no i només s'usa pas
àmbit lèxic
arcaismes
occitanismes
gal·licismes