2.1 El joc
1 QUE ÉS EL JOC
Activitat innata i espontànea
exercida per una o diverses
persones amb finalitats
recreatives i d'entreteniments
2.1.1 Tipologia
1.1 SEGONS l'EDAT
Infancia
0-11 anys
Jocs d'imitacions
i confiança
Adolescencia
12-17 anys
Jocs electrónics
Juventut
18-30 anys
Jocs de coneixements,
socials o de taula
Adultesa
31-65 anys
Jocs socials i en solitari
Tercera edat
65 o mes anys
Jocs per millorar les
capacitats o l'estat animic
1.2 SEGONS EL FORMAT
Jocs grans
Preparació meticulosa
Requereixen importants
recursos materials i humans
Dimensions de espai notables
(bosc, platja, xarxa de metro)
Durada considerable per
les seves caracteristiques
Jocs petits
Poca preparació
Poc material com un
mocadoro una pilota
de plàstic
No cal preparar l'espai
de l'activitat
1.3 SEGONS L'ESPAI
Joc interior
Joc exterior
En un espai virtual
1.4 SEGONS L'ORIGEN
Joc tradicional
La corda
Gallineta cega
Joc multicultural
Procedeix d'una cultura
diferent a la d'acollida
1.5 SEGONS LA FINALITAT
I LES CARACTERISTIQUES
Joc de nit
Joc de fira
joc de paraesportius
D'aigua
Educatius o de taula i simbólics
Jocs de rol
Passatemps
Multimedia
1.6 SEGONS LA RELACIÓ
ENTRE LES PERSONES
PARTICIPANTS
Joc competitiu
Els participants poden
aconseguir el trionf
Joc cooperatiu
Tot el grup col·labora per
aconseguir l'objectiu comú
1.7 LA IMPLICACIÓ DE
LA PERSONA QUE DINAMITZA
Joc lliure
Dirigit i presenciat
El dinamitzador pot intervenir
per repartir el material,
resoldre conflictes i animar
2 Com ha de ser el joc
Participació voluntària
Finalitat educativa
Millorar totes les aptituds
de la persona
Preservar la integritat física
S'ha de adaptar en el marc
que es desenvolupa
S'han de limitar les posibilitats
de les persones
3 Els jocs com element pedagógic
Les característiques de l'activitat lúdica converteix els jocs en un poderós recurs educatiu, serveis i programes de lleure
Permeten explorar i conèixer les
aptituds i limitacions pròpies
Ajuden a desenvolupar, harmònicament les habilitats i capacitats físiques i psíquiques
Àmbit psicomotor
Els jocs que impliquen moviment del cos desenvolupen l'aparell locomotor i estimulen la coordinació de parts del cos
Àmbit cognitiu
Els jocs de manipulació construcció, els datenció i memòria, els destratègia i els de taula i alguns electrònics desenvolupen les habilitats i els processos intel·lectuals
Àmbit socioafectiu
Quan el joc implica altres persones, permet adquirir comportaments i actituds socials i construir estratègies de relació interpersonal.
Contribueixen a adquirir hàbits i conductes saludables
Ensenyen a relacionar-se i a coopersr creant vincles afectius
Compensant desigualtats i compleixen una funció integradora
Permeten alliberar-se de tensions psíquiques i retornar a l’equilibri intern.
Estimulen la superació personal i consolidan l’autoconfiança.
Quan es desenvolupen a l’entorn natural el jocs i activitats lúdiques contribueixen a l’educació mediambiental
4 El joc i els hàbits saludables
Por prevenir un problema de salut, que afecta a un % notable da la població.
Promovent els hàbits alimentaris saludables
Jocs de preguntes i respostes
Joguines relacionades amb l'alimentació
Estimulant l'exercici físic
Esports
Activitat física
Jocs de moviment físic
5 L’us dels jocs cooperatius
El jocs no són elements neutrals
La competitivitat no és un fet aliè al joc.
Un element més
Un estímul i motivació intrínsec
Avegades sense competició no hi ha lloc
Però rivalitzar pot fer sentir les persones que hi participen que la seva acceptació depèn de vencer, provocar angoixa, temor i agressivitat
Per incloure jocs competitius a les propostes, jugar a matar, cal seguir una estratègia que resta importància al simple fet de guanyar, perdre i evitar la competició sistemàtica.
6 Estratègies d’intervenció amb jocs competitius
Combinar llocs que requereixin
diferents habilitats
Substituir els premis:
gorres, medalles i diplomes
Hotorgar premis a tots els equips o participants ressaltant qualitats i actituds positives.
Concedir un únic premi global per a tothom que
hagi participat, globus.
Incloure a la dinàmica del joc a la menys que evitin l’eliminació ràpida de participants i l’exclusió de la diversió.
7 Perque son preferibles els jocs cooperatius i no competitius? (ejemples)
Es viu com una activitat conjunta
Promouen la participació de tothom
Reforcen l’autoestima i la confiança
Creant un clima de confiança i el compromís mutu entre totes les persones participants
8 Jocs competitius i jocs cooperatius:
Jocs competitius:
No tothom s’ho passa bé
La majoria experimenta
el sentiment de derrota
Apareix la desconfiança i l’egoisme
S’experimenta felicitat amb la desgràcia
aliena (derrota) i no hi ha solidaritat
Es divideix per categories és exclou
a les persones poc hàbils
Les persones eliminades passen
a tenir un paper passiu (observació)
Disminuir la confiança en les
persones que perden ho són rebutjades
Si hi ha poca tolerància a la derrota
es pot afavorir l’abandó davant les dificultats
Jocs cooperatius
La diversió és per
tothom que hi participa
Tothom experimenta
el sentiment d’èxit
S’aprèn a compartir i
confiar en els altres
Es té sentit d’unitat i
es comparteix l’èxit
Els grups són heterogenis
i hi ha un alt nivell d’acceptació mútua
Tothom té un paper
actiu durant tot el lloc
Augmenten l’acceptació de
totes les persones i l’autoestima
El suport de la resta del grup enforteix la perseverança davant les dificultats
9 Organització de jocs
És imprescindible que estiguin planificats i
dinamitzats acuradament
L’èxit d’una proposta dependrà de la
capacitat que tinguem d'adaptar-la a les característiques concretes del grup i les
condicions del moment
La imaginació creativitat i sensibilitat seran crucials per aconseguir que el jocs proposats
siguin atractius i convidin a participar-hi
9.1 Accions organitzatives
9.1.1 Preparació:
Selecció del joc
Fase inicial o de motivació:
intensitat mitjana
Fase principal o central: Jocs més
exigents, fisicament o mentalment
Fase final: Jocs de
baixa intensitat
Domini del joc
Conèixer en profunditat les regles els recursos que necessiten i les possibilitats que ofereix de variants agrupacions adaptacions etc.
Organització dels recursos
Espacials: Que l’assegurança que els espais d’escollits estiguin nets, que no siguin perillosos, etc
Materials: Joguines, objectes, suports, etc, han de ser adequats tant pel desenvolupament físic i habilitat com pel nivell de maduració psicològica, Resistents i duradors, no trencar-se fàcilment i no poden provocar ferides o danys.
Humans: Imprescindible tenir assignades les tasques concretes de cada persona
Ambientació i motivació: Perquè les persones s’animen a participar a la proposta
9.1.2 Desenvolupament
Presentació: S’ha d’explicar de manera clara, ordenada i comprensible en què consisteix i quines són les normes
Comprovació: De que s’ha entès la dinàmica i les normes
Execució: El dinamitzador mai és protagonista, La de conduir de manera idònia i parar esment al ritme de l’activitat, a la durada i a possibles conflictes ja siguin col·lectius o personals
Finalització: Ha de quedar molt clar Quan i com s’acaba el joc que conclogui abans que els participants es cansin
9.1.3 Conclusiò
Avaluació
S’ha d’haver observat detalladament el desenvolupament del joc i les actuacions
de les persones que hi han participat,
Al final es pot fer un
feetback de l’experiència
Proporciona informació per
millorar la pràctica professional
Ordre dels recursos
Sempre s’ha de recollir i emmagatzemar correctament el material i netejar l’espai
10 FITXA DE JOC
És un estri que sintetitza de manera
estructurada i sistematitzada tota la
informació sobre un joc
TÍTOL DEL JOC
ESPAI NECESSARI
DESENVOLUPAMENT
NOMBRE DE PARTICIPANTS
MATERIAL NECESSARI
PAPER DINAMITZADOR
EDAT INDICADA
OBJECTIUS
VARIANTS
TIPUS DE JOC
DURADA
OBSERVACIÓ
11 FITXA DE CLASSE
Conceptes
EXPERT
AVANÇAT
APRENENT
NOVELL
Presentació
EXPERT
AVANÇAT
APRENENT
NOVELL
Adaptabilitat
EXPERT
AVANÇAT
APRENENT
NOVELL
Funcionalitat
EXPERT
AVANÇAT
APRENENT
NOVELL
12 JOC INCLUSIU
No pot ser discriminatori
Tothom té dret a jugar
Les situacions lúdiques: Font inestimable de creixement personal i social per les persones
que hi participen.
13 Intervenció
L'animador/a és clau per crear les condicions que permeten que el joc es desenvolupi de manera natural i espontània.
Respectar la diferència
Interessar-se per conèixer realment a la persona
Planejar les activitats tenint en compte les possibilitats d’acció
Oferir recursos
Respectar el ritme de socialització de cada persona
Mostrar actituds empàtiques i d’escolta activa
Main topic
Els jocs fan adaptacions de diferents tipus per avançar cap a l’equitat d’oportunitat.
Segures
Atractives i suggeridores.
Versàtils
Adequades
Tipus de discapacitats
PSÍQUICA
FÍSICA
VISUAL
AUDITIVA
Visual
Hi han persones que tenen cegues
totals i d’altres que tenen baixa visió
Utilitzar estímuls auditius o tàctic
Recórrer ajudes externes, com
l’acompanyament de persones externes
Que no hi hagi obstacles
Modificar normes
Facilitar el màxim d’informació
i referències de l’espai
Introduir materials
AUDITIVA
És una de les escasses ocasions en les quals
poden participar en igualtat d’oportunitats:
Eliminar senyals acústics
Reforçar els missatges orals
Modificar joguines
FÍSICA
Gran varietat d’alteracions
Delimitar conscienciosament
l’espai de joc
Aplicar diferents principis
per a cada participant
material fàcil de manipular
Designar persones de suport
Modificar els elements
de joc necessaris
PSÍQUICA
Agrupa un ampli ventall de situacions
amb capacitat i habilitats molt diverses
Tenir molta paciència
Flexibilitzar i simplificar
les normes
Donar explicacions
concretes i simples
Permetre que la persona es
familiaritzi prèviament
Col·laboració de
persones de suport