PRIMERA ETAPA DEL FRANQUISME

Durant el franquisme es van suprimir drets humans, incloent el de llibertat d'expressió i d'associació, i es va restringir l'ús de les llengües minoritàries, com el català o l'eusquera.L'exèrcit controlava els mitjans de comunicació i tant l'ensenyament com l'oci estaven regulats per a difondre només les idees afins al règim. D'aquesta manera es pretenia obtenir el control social i ideològic de la ciutadania.

Les Lleis Fonamentals del Regne van ser el conjunt de set lleis espanyoles que organitzaven els poders de l'Estat durant la dictadura franquista, que concentrava tots els poders en el cap d'Estat.El Fur del TreballLa llei Constitutiva de les Corts.El Fur dels EspanyolsLa Llei de Referèndum.La llei de Successió.Llei de Principis del Moviment Nacional.La Llei orgànica de l'Estat (L.O.E.).

El franquisme va ser un moviment històric de caràcter autoritari que va tenir lloc a Espanya, després de la Guerra Civil compresa entre els anys 1936 i 1939. Va ser una llarga dictadura, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l'Estat.

CARACTERÍSTIQUES:Oposició al comunismePartit polític únic: la falange españolaCorporativismeControl de los mitjans de comunicacióUtilització de símbols patrisPropagación franquistapoder governamentalLa censura

Els militars tenen una presència molt significativa en la vida de la societat franquista, participen en tota mena de tribunals, d'actes públics o d'actes socials. Controlaven la repressió, dirigien la policia, participaven en la política econòmica i van aportar molts símbols i claus ideològiques del Règim a través de la doctrina del cabdill militar. Per això, encara estaven molt mal pagats van guardar una escrupolosa fidelitat a Franco i el seu règim, estant orgullosos de la seva victòria i el lloc d'honor que tenien en el règim.

Des del principi la guerra civil l'església va aportar legitimitat interior i exterior al règim, a més es converteix en un eficaç instrument de propaganda de la ideologia del règim.Els primers enfrontaments amb l'Església tindran lloc molt avançat la dècada dels seixanta quan una part d'ella va voler apartar-se de la dictadura, influïda per les doctrines del Concili Vaticà II.

El partit polític fundat per José Antonio Primo de Rivera, va ser desvirtuat per Franco en integrar-lo dins del moviment nacional.Un altre paper fonamental del moviment va ser l'enquadrament i adoctrinament de les masses; per a això va crear diverses institucions com els sindicats verticals, el SEU, la secció femenina, el front de joventuts o la OJE.

Nascut en una família de classe mitjana de tradició marinera, Francisco Franco va triar la carrera militar, acabant en 1910 els seus estudis en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo.La brillant carrera de Francisco Franco va continuar sota diferents règims polítics: amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera va arribar a dirigir l'Acadèmia General Militar de Saragossa; amb la Segona República va participar en la repressió de la Revolució d'Astúries, va ser comandant en cap de l'exèrcit espanyol al Marroc i cap de l'Estat Major Central.Franco valorava sobretot l'ordre i l'autoritat. Desconfiava del règim parlamentari, del liberalisme i de la democràcia, als quals creia causants de la «decadència» d'Espanya en el segle XX.El fracàs de la temptativa colpista en la capital i en bona part del territori nacional va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola, que duraria tres anys (1936-1939) i portaria a Franco al poder.L'1 d'octubre de 1936, els seus companys d'armes, reunits en una Junta de Defensa Nacional a Burgos, li van triar cap polític i militar del bàndol revoltat.Acabada la Guerra Civil, Franco va imposar a Espanya un règim de nou encuny, inicialment alineat amb el nazisme de Hitler i el feixisme de Mussolini, que eren els seus aliats i inspiradors.En el polític, Franco va instaurar des del principi una dictadura personal de caràcter autoritari, sense una ideologia definida més enllà del seu caràcter confessional, unitari i centralista i clarament reaccionari i conservador.Va copiar dels seus models feixistes la idea d'una prefectura carismàtica unipersonal (amb l'apel·latiu de «Cabdill») i d'un partit únic (el Moviment Nacional). La repressió de l'oposició va ser feroç (amb uns seixanta mil executats només entre 1939 i 1945, continuant les execucions polítiques fins a 1975).En l'econòmic, va optar per una política d'autarquia que va enfonsar a Espanya en l'estancament i l'endarreriment, en contrast amb la recuperació que va viure la resta d'Europa.

Primera etapa (1939-1953). Anys d'aïllament i pobresa. Després de la guerra civil, Espanya queda desolada econòmica, social, políticament i moralment. Durant aquest període Espanya va realitzar aliances amb Alemanya en la Segona Guerra Mundial (malgrat la seva aparent neutralitat anterior). D'altra banda també va enviar a Rússia 18.000 dels seus homes per a barallar contra el comunisme. Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial es va crear l'Organització de les Nacions Unides (ONU) però Espanya va quedar exclosa d'aquesta organització.

Segona etapa (1953-1959). Final del període de l'aïllament exterior. La guerra freda va afavorir a Espanya perquè situava a aquest país dins dels països anticomunistes. Cap a 1950 es van signar els primers tractats econòmics amb ambaixadors estrangers el que va començar a fomentar el creixement econòmic. És l'any 1955 que Espanya va ingressar dins de l'ONU. Amb aquesta porta es va obrir el desenvolupament econòmic, el turisme i l'emigració.

Tercera etapa (1959-1969). Període de desenvolupament econòmic. Malgrat que el règim era autoritari i que estaven prohibides totes les expressions polítiques que no estiguessin emmarcades baix en partit de "La Falange", durant aquest període van començar a sorgir les primeres manifestacions opositores.

Quarta etapa (1969-1975). Agonia del franquisme. Van augmentar les vagues, protestes i l'oposició política es va enfortir en detriment de la salut de Franco.

Va ser un cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República, el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista.

El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, el triomf de les tropes nacionals va suposar per a Catalunya l'inici d'una dura repressió política i l'esclat d'un procés de descatalanització. Repressió lingüísticaEl català va desaparèixer del cinema, la ràdio, la premsa i la correspondència telegràfica. Es calcula que van desaparèixer uns vint periòdics i un centenar de revistes que s'editaven en català. En moltes biblioteques públiques es van retirar durant els primers temps els llibres escrits en català.A l'escola s'havia d'ensenyar a parlar, escriure i resar en castellà.divisa: “una patria, una lengua, una espada”

Foren alguns els intel·lectuals (pintors, escriptors, periodistes, etc.) que combregaren amb el franquisme, rebent a canvi el beneplàcit i els favors del règim.Molts altres, obligats a l'exili, no tornarien al seu país, gran nombre dels quals no van fugir van ser empresonats,I la resta va quedar amagada o en silenci sense crida l'atenció per por.