2.1 El joc

1 QUE ÉS EL JOC

Activitat innata i espontànea
exercida per una o diverses
persones amb finalitats
recreatives i d'entreteniments

2.1.1 Tipologia

1.1 SEGONS l'EDAT

Infancia

0-11 anys

Jocs d'imitacions
i confiança

Adolescencia

12-17 anys

Jocs electrónics

Juventut

18-30 anys

Jocs de coneixements,
socials o de taula

Adultesa

31-65 anys

Jocs socials i en solitari

Tercera edat

65 o mes anys

Jocs per millorar les
capacitats o l'estat animic

1.2 SEGONS EL FORMAT

Jocs grans

Preparació meticulosa

Requereixen importants
recursos materials i humans

Dimensions de espai notables
(bosc, platja, xarxa de metro)

Durada considerable per
les seves caracteristiques

Jocs petits

Poca preparació

Poc material com un
mocadoro una pilota
de plàstic

No cal preparar l'espai
de l'activitat

1.3 SEGONS L'ESPAI

Joc interior

Joc exterior

En un espai virtual

1.4 SEGONS L'ORIGEN

Joc tradicional

La corda

Gallineta cega

Joc multicultural

Procedeix d'una cultura
diferent a la d'acollida

1.5 SEGONS LA FINALITAT
I LES CARACTERISTIQUES

Joc de nit

Joc de fira

joc de paraesportius

D'aigua

Educatius o de taula i simbólics

Jocs de rol

Passatemps

Multimedia

1.6 SEGONS LA RELACIÓ
ENTRE LES PERSONES
PARTICIPANTS

Joc competitiu

Els participants poden
aconseguir el trionf

Joc cooperatiu

Tot el grup col·labora per
aconseguir l'objectiu comú

1.7 LA IMPLICACIÓ DE
LA PERSONA QUE DINAMITZA

Joc lliure

Dirigit i presenciat

El dinamitzador pot intervenir
per repartir el material,
resoldre conflictes i animar

2 Com ha de ser el joc

Participació voluntària

Finalitat educativa

Millorar totes les aptituds
de la persona

Preservar la integritat física

S'ha de adaptar en el marc
que es desenvolupa

S'han de limitar les posibilitats
de les persones

3 Els jocs com element pedagógic

Les característiques de l'activitat lúdica converteix els jocs en un poderós recurs educatiu, serveis i programes de lleure

Permeten explorar i conèixer les
aptituds i limitacions pròpies

Ajuden a desenvolupar, harmònicament les habilitats i capacitats físiques i psíquiques

Àmbit psicomotor

Els jocs que impliquen moviment del cos desenvolupen l'aparell locomotor i estimulen la coordinació de parts del cos

Àmbit cognitiu

Els jocs de manipulació construcció, els datenció i memòria, els destratègia i els de taula i alguns electrònics desenvolupen les habilitats i els processos intel·lectuals

Àmbit socioafectiu

Quan el joc implica altres persones, permet adquirir comportaments i actituds socials i construir estratègies de relació interpersonal.


Contribueixen a adquirir hàbits i conductes saludables

Ensenyen a relacionar-se i a coopersr creant vincles afectius

Compensant desigualtats i compleixen una funció integradora

Permeten alliberar-se de tensions psíquiques i retornar a l’equilibri intern.

Estimulen la superació personal i consolidan l’autoconfiança.

Quan es desenvolupen a l’entorn natural el jocs i activitats lúdiques contribueixen a l’educació mediambiental


4 El joc i els hàbits saludables

Por prevenir un problema de salut, que afecta a un % notable da la població.

Promovent els hàbits alimentaris saludables

Jocs de preguntes i respostes

Joguines relacionades amb l'alimentació

Estimulant l'exercici físic

Esports

Activitat física

Jocs de moviment físic

5 L’us dels jocs cooperatius

El jocs no són elements neutrals


La competitivitat no és un fet aliè al joc.

Un element més

Un estímul i motivació intrínsec

Avegades sense competició no hi ha lloc


Però rivalitzar pot fer sentir les persones que hi participen que la seva acceptació depèn de vencer, provocar angoixa, temor i agressivitat

Per incloure jocs competitius a les propostes, jugar a matar, cal seguir una estratègia que resta importància al simple fet de guanyar, perdre i evitar la competició sistemàtica.


6 Estratègies d’intervenció amb jocs competitius

Combinar llocs que requereixin
diferents habilitats

Substituir els premis:
gorres, medalles i diplomes

Hotorgar premis a tots els equips o participants ressaltant qualitats i actituds positives.

Concedir un únic premi global per a tothom que
hagi participat, globus.

Incloure a la dinàmica del joc a la menys que evitin l’eliminació ràpida de participants i l’exclusió de la diversió.

7 Perque son preferibles els jocs cooperatius i no competitius? (ejemples)

Es viu com una activitat conjunta

Promouen la participació de tothom

Reforcen l’autoestima i la confiança

Creant un clima de confiança i el compromís mutu entre totes les persones participants

8 Jocs competitius i jocs cooperatius:

Jocs competitius:

No tothom s’ho passa bé

La majoria experimenta
el sentiment de derrota

Apareix la desconfiança i l’egoisme

S’experimenta felicitat amb la desgràcia
aliena (derrota) i no hi ha solidaritat

Es divideix per categories és exclou
a les persones poc hàbils

Les persones eliminades passen
a tenir un paper passiu (observació)

Disminuir la confiança en les
persones que perden ho són rebutjades

Si hi ha poca tolerància a la derrota
es pot afavorir l’abandó davant les dificultats

Jocs cooperatius

La diversió és per
tothom que hi participa

Tothom experimenta
el sentiment d’èxit

S’aprèn a compartir i
confiar en els altres

Es té sentit d’unitat i
es comparteix l’èxit

Els grups són heterogenis
i hi ha un alt nivell d’acceptació mútua

Tothom té un paper
actiu durant tot el lloc

Augmenten l’acceptació de
totes les persones i l’autoestima

El suport de la resta del grup enforteix la perseverança davant les dificultats

9 Organització de jocs

És imprescindible que estiguin planificats i
dinamitzats acuradament

L’èxit d’una proposta dependrà de la
capacitat que tinguem d'adaptar-la a les característiques concretes del grup i les
condicions del moment

La imaginació creativitat i sensibilitat seran crucials per aconseguir que el jocs proposats
siguin atractius i convidin a participar-hi

9.1 Accions organitzatives

9.1.1 Preparació:

Selecció del joc

Fase inicial o de motivació:
intensitat mitjana

Fase principal o central: Jocs més
exigents, fisicament o mentalment

Fase final: Jocs de
baixa intensitat

Domini del joc

Conèixer en profunditat les regles els recursos que necessiten i les possibilitats que ofereix de variants agrupacions adaptacions etc.

Organització dels recursos

Espacials: Que l’assegurança que els espais d’escollits estiguin nets, que no siguin perillosos, etc

Materials: Joguines, objectes, suports, etc, han de ser adequats tant pel desenvolupament físic i habilitat com pel nivell de maduració psicològica, Resistents i duradors, no trencar-se fàcilment i no poden provocar ferides o danys.

Humans: Imprescindible tenir assignades les tasques concretes de cada persona

Ambientació i motivació: Perquè les persones s’animen a participar a la proposta

9.1.2 Desenvolupament

Presentació: S’ha d’explicar de manera clara, ordenada i comprensible en què consisteix i quines són les normes

Comprovació: De que s’ha entès la dinàmica i les normes

Execució: El dinamitzador mai és protagonista, La de conduir de manera idònia i parar esment al ritme de l’activitat, a la durada i a possibles conflictes ja siguin col·lectius o personals

Finalització: Ha de quedar molt clar Quan i com s’acaba el joc que conclogui abans que els participants es cansin

9.1.3 Conclusiò

Avaluació

S’ha d’haver observat detalladament el desenvolupament del joc i les actuacions
de les persones que hi han participat,

Al final es pot fer un
feetback de l’experiència

Proporciona informació per
millorar la pràctica professional

Ordre dels recursos

Sempre s’ha de recollir i emmagatzemar correctament el material i netejar l’espai

10 FITXA DE JOC

És un estri que sintetitza de manera
estructurada i sistematitzada tota la
informació sobre un joc

TÍTOL DEL JOC

ESPAI NECESSARI

DESENVOLUPAMENT

NOMBRE DE PARTICIPANTS

MATERIAL NECESSARI

PAPER DINAMITZADOR

EDAT INDICADA

OBJECTIUS

VARIANTS

TIPUS DE JOC

DURADA

OBSERVACIÓ

11 FITXA DE CLASSE

Conceptes

EXPERT

AVANÇAT

APRENENT

NOVELL

Presentació

EXPERT

AVANÇAT

APRENENT

NOVELL

Adaptabilitat

EXPERT

AVANÇAT

APRENENT

NOVELL

Funcionalitat

EXPERT

AVANÇAT

APRENENT

NOVELL

12 JOC INCLUSIU

No pot ser discriminatori

Tothom té dret a jugar

Les situacions lúdiques: Font inestimable de creixement personal i social per les persones
que hi participen.

13 Intervenció

L'animador/a és clau per crear les condicions que permeten que el joc es desenvolupi de manera natural i espontània.

Respectar la diferència

Interessar-se per conèixer realment a la persona

Planejar les activitats tenint en compte les possibilitats d’acció

Oferir recursos

Respectar el ritme de socialització de cada persona

Mostrar actituds empàtiques i d’escolta activa

Main topic

Els jocs fan adaptacions de diferents tipus per avançar cap a l’equitat d’oportunitat.

Segures

Atractives i suggeridores.

Versàtils

Adequades

Tipus de discapacitats

PSÍQUICA

FÍSICA

VISUAL

AUDITIVA

Visual

Hi han persones que tenen cegues
totals i d’altres que tenen baixa visió

Utilitzar estímuls auditius o tàctic

Recórrer ajudes externes, com
l’acompanyament de persones externes

Que no hi hagi obstacles

Modificar normes

Facilitar el màxim d’informació
i referències de l’espai

Introduir materials

AUDITIVA

És una de les escasses ocasions en les quals
poden participar en igualtat d’oportunitats:

Eliminar senyals acústics

Reforçar els missatges orals

Modificar joguines

FÍSICA

Gran varietat d’alteracions

Delimitar conscienciosament
l’espai de joc

Aplicar diferents principis
per a cada participant

material fàcil de manipular

Designar persones de suport

Modificar els elements
de joc necessaris

PSÍQUICA

Agrupa un ampli ventall de situacions
amb capacitat i habilitats molt diverses

Tenir molta paciència

Flexibilitzar i simplificar
les normes

Donar explicacions
concretes i simples

Permetre que la persona es
familiaritzi prèviament

Col·laboració de
persones de suport