Sistemes relacionats amb la Funció de Nutrició

Circulatori

Components:

Cor

Vasos sanguinis: artèries, venes, i capil·lars

Sang

Funcions:

Transport de substàncies:

O2, CO2, nutrients, productes de desfet, hormones

Regulació del pH

Regulació de la temperatura corporal

Protecció (anticossos, glòbuls blancs, etc.)

COR

Estructura muscular

Ubicació

sobre el diafragma, en el mediastí

Envolta: pericardi

2 capes: cavitat pericàrdica, líquid pericardíac

Paret del cor:

Miocardi (múscul cardíac)

Endocardi (revesteix les cavitats i vàlvules)

SISTEMA CARDIOCIRCULATORI

Anatomia del cor i cavitats cardíaques:

Entrada de sang venosa (vena cava superior, inferior)

Sortida de sang arterial (artèria pulmonar, aorta)

Circulació sistèmica i pulmonar:

Cor esquerre i dret

Funció de cada bomba

CLASSIFICACIÓ DELS VASOS SANGUINIS

Funció:

Conducció

Distribució

Resistència

Intercanvi (capil·lars)

Retorn (venes)

Parets:

Intima

Media (muscular)

Adventícia

PRINCIPALS ARTERIES I VENES DE L’ORGANISME

Aorta i venes cava

Altres arterials i venes:

Caròtides, subclàvies, ilíaques, femorals, tibials, etc.

IRRIGACIÓ DEL COR

Artèries coronàries: origen i funció

CICLE CARDÍAC

Fases:

Relaxació isovolumètrica

Ompliment ventricular

Sístole ventricular

Sorolls cardíacs: causats pel tancament de les vàlvules

Fases i sons

a

PRODUCCIÓ I CONDUCCIÓ D’IMPULSOS AL COR

Nòdul sinusal

Nòdul auriculoventricular

Feix de His

Fibres de Purkinje

ELECTROCARDIOGRAMA (ECG)

Patró d'ones: P, QRS, T

Utilitat en la detecció d'anomalies

CIRCULACIÓ

Anatomia i dinàmica dels vasos

Formació de la limfa

Tensió arterial i volèmia

Hemodinàmica

HEMOSTÀSIA

Vasoconstricció

Agregat plaquetari

Formació del coàgul

Coagulació i fibrinòlisi

PATOLOGIA VASCULAR

Malalties vasculars:

Causa:

Afectació dels vasos

Patologies obstructives

Cerebrovasculars

Conseqüències:

Lesions per reducció o bloqueig de la irrigació

Possible impacte greu en cor i cervell

Patologies per afectació de vasos:

Aneurismes

Venes varicoses

Traumatisme

Patologies vasculars obstructives:

Aterosclerosi

Trombosi

Embòlies

PATOLOGIA CARDIACA

Arítmies

Cardiopaties isquèmiques:

Angina de pit

Infart de miocardi

Paper de les lipoproteïnes en la malaltia coronària

Tractaments:

Angioplàstia coronària

Embolectomia

Bypass coronari

PATOLOGIA HEMODINÀMICA

Hipertensió arterial

Hipotensió arterial

L'edema

Fisiopatologia de la coagulació:

Deficiència de vitamina K

Hemofília

Trombocitopènia

Digestiu

Aparell Digestiu

Tub Digestiu

Boca

Faringe

Esòfag

Estómac

Intestí Prim

Duodè

Jejú

Ili

Intestí Gros

Cec

Colon Ascendent

Colon Transvers

Colon Descendent

Colon Sigma

Recte (anus)

Òrgans Accessoris

Dents

Llengua

Glàndules Salivals

Fetge

Vesícula Biliar

Pàncrees

Funcions de l’Aparell Digestiu

Ingestió

Secreció

Barreja i Propulsió

Digestió

Digestió Mecànica

Digestió Química

Absorció

Defecació

EL TUB DIGESTIU

CAVITAT BUCAL

Delimitació:

Galtes

Paladar dur

Paladar tou

Llengua

Llavis

Úvula

Papil·les gustatives i botons gustatius

Glàndules amb lipasa lingual

Dents:

Corona, coll, arrel

Esmalt, dentina, polpa

Tipus: incisives, canines, premolars, molars

Total de peces: 32

FARINGE

Divisions en segments:

Nasofaringe

Orofaringe

Laringofaringe

Funció en la deglució

ESÒFAG

Connexió entre faringe i estómac

Esfínters esofàgics (superior i inferior)

Moviments peristàltics

ESTÓMAC

Regions anatòmiques:

Càrdia

Fundus

Cos

Antre pilòric

Regió pilòrica

Esfínter pilòric

Composició del suc gàstric

INTESTÍ PRIM

Divisions en segments:

Duodè

Jejú

Ili

Funció d'absorció i secreció

Característiques de la mucosa

INTESTÍ GROS

Divisions en segments:

Cec

Colon (ascendent, transvers, descendent, sigma)

Recte

Funció de reabsorció d'aigua i formació de femta

Característiques del còlon i recte

Fisiologia de la Digestió

Fases de la Digestió

Fase Cefàlica

Fase Oral

Fase Esofàgica

Fase Gàstrica

Fase Intestinal

Secrecions Digestives

Sucre Gàstric

Bilis

Secrecions Pancreàtiques

Absorció de Nutrients

Masticació / Insalivació

Alteracions buco-dentals:

Càries

Gingivitis

Tractament i manifestacions clíniques

Patologies de la Digestió

Parotiditis

Càncer de boca

Esofagitis

Hernia de hiat esofàgica

Esòfag de Barret

Càncer d'esòfag

Gastritis

Úlcera pèptica

Pancreatitis

Càlculs biliars

Hepatitis

Cirrosis

Absorció

Síndrome de mala absorció

Malaltia celíaca

Malaltia de Crohn

Preparació i Expulsió de les Femtes

Colitis

Diverticulitis

Apendicitis aguda

Càncer intestinal

Símptomes i Signes de Patologia Intestinal

Disfàgia

Pirosi

Meteorisme

Dispèpsia

Hematèmesi

Melena

Rectorràgia

Esteatorrea

Respiratori

Anatomia

Vies respiratòries superiors

Nas

Part externa

Part òssia

Part cartilaginosa

Orificis nassals

Foses nasals

Envà nasal

Pèls gruixuts a l'entrada

Cornets

FUNCIONS

Escalfar i humidificar l'aire

Atrapar partícules extranyes

Captar olors

Sins paranasals

Cavitats a l'interior dels ossos envoltants

Recobertes per mucosa respiratòria

Secreta moc cap a les foses nasals

Conductes lacrimonasals

Drenen llàgrimes dels ulls

Epiteli olfactori

Localitzat al sostre de les fosses nasals

Captació de colors

Pituitària

Groga

Vermella

Faringe

Hi desemboquen tant les fossses nassals com la boca

Nasofaringe

Ubicació

Darrere el nas

Funció

Comuniquen oida mitjana amb al nasofaringe

Estructures importants

Trompes d'Eustaqui

Orofaringe

Ubicació

Posterior a la boca

Funció

ajudar a respirar, parlar, mejar, mastegar i engolir

Estructures importants

Amígdales palatines

Laringe

Funció

Connecta la farige amb la tràquea

Modifica el pas de l'aire i modula la veu

Anatomia

Formada per cartílags articulats

Estructures

Destaca el carílag tiroide

"Nou de coll"

Cordes vocals

Fibres que es mouen voluntàriament

Interior de la larinfe

Glòtis

Espai triangular entre les corde vocals

Vies respiratòries inferiors

Tràquea

Ubicació

Davant de l'esòfag

Funció

brindar una via oberta a l'aire inhalat i exhalat des dels pulmons

Estructures importants

Tub envoltat per anells cartilaginosos en forma de C

Bronquis

Ubicació

Subdivisions de la tràquea sota aquesta que desemboquen en els pulmons on es subidivideixen molt més (bronquíols)

Funció

Conduïr l'aire inhalat

Estructures importants

Bronquis

Principals

Bronquíols

Terminals

Superfície alveolar

Ubicació

Final dels bronquíols

Funció

Circulació de capil·lars sanguinis per l'intercanvi de gasos

Síntesi de fibres d'elasticitat

Defensa

Estructures importants

Pneumòcits (cèl·lules epitelials)

Pneumòctis I (Intercanvi de gasos)

Pneumòcits II (Elasticitat)

Pulmons

Ubicació

Cavitat toràcica

Recolzats sobre el diafragma

Espai entre ells: Mediastí

Funció

Respiratoria

Intercanvi d'oxigen per CO2

Vascular

Oxigenació d e las sang i distribució als teixits

Nerviosa

Control de la respiració

Estructures importants

Divisió dels pulmons

Esquerre

Superior

Inferior

Dret

Superior

Mitjà

Inferior

Pleura

Parietal

Visceral

Cavitat pleural

Vascularització i innervació

Circulació pulmonar

Capil·lars envolten alvèols

Circulació cor-pulmons

Oxigenació de la sang

Circulació aòrtica

Nutrients als teixits respiratoris

Músculas respiratoris

Diafragma

Músculas intercostals

Funcions

Intercanvi gasós

Regulació del pH

Olfacte

Producció de sons

Termoregulació

Fisiologia de la respiració

Processos de la respiració

Subtópico

Ventilació pulmonar

Hematosi

Transport d'oxigen per la sang

Respiració cel·lular

Volumns respiratòris

Freqüència respiratòria

Fisiopatologia de la respiració

Subtópico

Patologies de les vies respiratòries

Inflamacions de les vies superiors

Rinitis

Faringitis / Amigdalitis / Faringoamigdalitis

Laringitis

Sinusitits

Inflamacions de les vies inferiors

Asma broquial

Bronquitis

Pneumònia

Tuberculosi

Malalties Pulmonars Obstructives Cròniques (MPOC)

Emfisema pulmonar

Excretor

Aparell urinari

Introducció

Estructura de l'aparell urinari

Ronyons

Descripció anatòmica

Forma de mongeta roigenca a situats a la part posterior de la cavitat abdominal.

Internament dividits en escorça renal i medul·la renal

Funció

Filtració de la sang per la orina

Regulació de la composició química del cos

Producció d'hormones

Regulació de la pressió arterial

Glàndules suprarenals

Producció d'hormones

Nefrones

Corpuscle renal

Part on es filtra la sang, formada pel glomèrul

Túbul renal

Sèrie de túbuls on es dona la reabsorció i secreció per foormar l'orina final

Túbul contornejat proximal

Nansa de Henle

Túbul contornejat distal

Circulació sanguínia renal

Artèria renal (branques de l'aorta)

Penetra al ronyó

Es divideix en branques més petites

Arriba a una arteriola aferent per nefrona

Arteriola aferent

Penetra a la càpsula de Bowman

Es converteix en el glomèrul (capil·lars sanguinis)

Arteriola eferent

Surte de la càpsula de Bowman

Es ramifica en capil·lars peritubulars al voltant del túbul renal

Capil·lars peritubulars

Al voltant del túbul renal

Desemboquen en una vènula

Vènula

Procedents dels capil·lars peritubulars

Conflueixen en una vena renal

Vena renal

Les venes renals dels dos ronyons desemboquen en la vena cava inferior.

Elaboració de l'orina

Processos

Filtració glomerular

Reabsorció tubular

Secreció tubular

Vies urinàries

Urèters

Tubs musculars que transporten l'orina des dels ronyons fins a la bufeta urinària mitjançant contraccions musculars peristàltiques

Bufeta urinària

Òrgan muscular que emmagatzema l'orina fins al moment de la micció

Uretra

Masculí

Passa pel penis i transporta tant orina com semen

Femení

Més curt i únicament s'elimina orina

Funcions de l'aparell urinari

Regulació de la composició iònica de la sang

Regulació del pH sanguini

Regulació del volum sanguini i de la pressió arterial

Producció d'hormones

Eliminació de substàncies de desfet

Patologia urinària

Trastorns de les vies renals

Trastorns de la bufeta

Càncer de ronyó

Signes i símptomes de patologia de l'aparell urinari

Doble membrana que protegeix els pulmons

Vies recobertes per una mucosa respiratòria formaada per:
- Cèl·lules caliciformes o cèl·lules mucoses, que són glàndules unicel·lulars que secreten moc per exocitosi a la llum del conducte.
- Cèl·lules ciliades que tenen uns filaments mòbils anomenats cilis.
- Cèl·lules del sistema immunitari.