ORTOGRAFIA

SINÓ/SI NO

SINÓ

Introdueix un element que marca oposició amb l’element relacionat.

Ex: No agafis el paraigua, sinó la capelina.

SI NO

unió de la conjunció condicional si i l’adverbi no. El no que acompanya el si té la funció de negar l’oració condicional.

Ex: Si no compleixes el termini de lliurament, no et pagaran.

QUÈ/QUE

QUÈ

Escrivim que quan:

És un pronom interrogatiu (’quina cosa’). Ex: Què fas? / No sé què fer. / Què, vens? (quina cosa faràs, vindràs?’)

És un pronom relatiu precedit de preposició. Ex: El cotxe amb què hem vingut és vermell.

QUE

Escrivim que quan:

És una conjunció que introdueix una proposició subordinada. Ex: Volia que vinguessis.

Forma part d’una locució conjuntiva. Ex: Com que m’agrada, ho faig.

És un pronom relatiu no precedit de preposició. Ex: El got que vols és aquí.

És una conjunció o un adverbi que té valor exclamatiu o introdueix un desig. Ex: Que bé, que bonic! (adv.) / Que aprofiti! (conj.)

És una conjunció que emfasitza una oració interrogativa total. Ex: Que no han vingut els convidats encara?

LI/L'HI

LI: 1 pronom feble

L'HI: 2 pronoms febles

NI/N'HI

NI: conjunció copulativa negativa

N'HI: 2 pronoms febles

MI/M'HI

MI: pronom personal fort.

M'HI: 2 pronoms febles.

SI/S'HI

SI: conj. subordinada condicional; pron. personal fort

S'HI: 2 pronoms febles.

ENLLOC/EN LLOC DE

ENLLOC: adverbi, ‘en cap indret’

EN LLOC DE: locució prepositiva, ‘en comptes de’.

ALHORA/A L'HORA DE

ALHORA: adverbi, ‘al mateix temps’.

A L'HORA DE: locució prepositiva, ‘en el moment de’.

ALESHORES/A LES HORES DE

ALESHORES: adverbi, ‘llavors’.

A LES HORES DE: locució prepositiva, ‘en els moments de’.

PERQUÈ/PER QUÈ

PERQUÈ

quan es tracta d’un nom (el perquè de les coses) i quan és una conjunció subordinant causal (=ja que) o final (=a fi que).

PER QUÈ

Escrivim per què quan són dues paraules. La primera és sempre la preposició per. La segona pot ser el pronom interrogatiu què (=per quin motiu, per quina raó) o un pronom relatiu què (=pel qual).

el/al, els/als

EL / ELS

Obre un SN que pot fer la funció de:

Subjecte

Ex: El restaurant obre.

Atribut

Ex: El Roger és el més tranquil.

CD

Ex: He retrobat el meu millor amic.

AL / ALS

Obre un SPrep que pot fer la funció de:

CI

Ex: Al Ramon no li agrada això.

CR

EX: Ell es referia als embussos.

CCL

Ex: Al tren es pot llegir.

Doble possibilitat

En el cas del CCT existeixen les dues possibilitats:

Ex: Va triomfar el 2020. / Va triomfar al 2020.

per/per al, pels/per als

PEL / PELS

Per indicar: lloc, causa, mitjà, temps...

Ex:-Passaré pel supermercat (lloc).
-Has arribat tard pel retard del tren (causa).
-Envia-m’ho pel procediment habitual (mitjà).

PER AL / PER ALS

Per indicar: beneficiari o destinatari.

Ex: -Comprarem una camisa per al pare.
-He escrit una postal per als meus cosins.

DES DE/FINS A

DES DE

Indica el lloc o el moment a partir del qual es produeix l’acció verbal.

FINS A

Indica el terme o el límit de l’acció verbal.

TAN/TANT

TANT

indica quantitat.

Ex:Ha corregut tant que ha quedat esgotat.

TAN

s'utilitza per a les comparacions

Ex: Ella és tan intel·ligent com tu.