2.1 El joc
Agrupa un ampli ventall de situacions
amb capacitat i habilitats molt diverses
Col·laboració de
persones de suport
Permetre que la persona es
familiaritzi prèviament
Donar explicacions
concretes i simples
Flexibilitzar i simplificar
les normes
Tenir molta paciència
Gran varietat d’alteracions
Modificar els elements
de joc necessaris
Designar persones de suport
material fàcil de manipular
Aplicar diferents principis
per a cada participant
Delimitar conscienciosament
l’espai de joc
És una de les escasses ocasions en les quals
poden participar en igualtat d’oportunitats:
Modificar joguines
Reforçar els missatges orals
Eliminar senyals acústics
Visual
Hi han persones que tenen cegues
totals i d’altres que tenen baixa visió
Introduir materials
Facilitar el màxim d’informació
i referències de l’espai
Modificar normes
Que no hi hagi obstacles
Recórrer ajudes externes, com
l’acompanyament de persones externes
Utilitzar estímuls auditius o tàctic
Tipus de discapacitats
AUDITIVA
VISUAL
FÍSICA
PSÍQUICA
Main topic
Els jocs fan adaptacions de diferents tipus per avançar cap a l’equitat d’oportunitat.
Adequades
Versàtils
Atractives i suggeridores.
Segures
13 Intervenció
L'animador/a és clau per crear les condicions que permeten que el joc es desenvolupi de manera natural i espontània.
Mostrar actituds empàtiques i d’escolta activa
Respectar el ritme de socialització de cada persona
Oferir recursos
Planejar les activitats tenint en compte les possibilitats d’acció
Interessar-se per conèixer realment a la persona
Respectar la diferència
12 JOC INCLUSIU
Les situacions lúdiques: Font inestimable de creixement personal i social per les persones
que hi participen.
Tothom té dret a jugar
No pot ser discriminatori
11 FITXA DE CLASSE
Funcionalitat
Adaptabilitat
Presentació
Conceptes
EXPERT
AVANÇAT
APRENENT
NOVELL
10 FITXA DE JOC
És un estri que sintetitza de manera
estructurada i sistematitzada tota la
informació sobre un joc
TIPUS DE JOC
DURADA
OBSERVACIÓ
EDAT INDICADA
OBJECTIUS
VARIANTS
NOMBRE DE PARTICIPANTS
MATERIAL NECESSARI
PAPER DINAMITZADOR
TÍTOL DEL JOC
ESPAI NECESSARI
DESENVOLUPAMENT
9.1 Accions organitzatives
9.1.3 Conclusiò
Ordre dels recursos
Sempre s’ha de recollir i emmagatzemar correctament el material i netejar l’espai
Avaluació
Proporciona informació per
millorar la pràctica professional
Al final es pot fer un
feetback de l’experiència
S’ha d’haver observat detalladament el desenvolupament del joc i les actuacions
de les persones que hi han participat,
9.1.2 Desenvolupament
Finalització: Ha de quedar molt clar Quan i com s’acaba el joc que conclogui abans que els participants es cansin
Execució: El dinamitzador mai és protagonista, La de conduir de manera idònia i parar esment al ritme de l’activitat, a la durada i a possibles conflictes ja siguin col·lectius o personals
Comprovació: De que s’ha entès la dinàmica i les normes
Presentació: S’ha d’explicar de manera clara, ordenada i comprensible en què consisteix i quines són les normes
9.1.1 Preparació:
Ambientació i motivació: Perquè les persones s’animen a participar a la proposta
Organització dels recursos
Humans: Imprescindible tenir assignades les tasques concretes de cada persona
Materials: Joguines, objectes, suports, etc, han de ser adequats tant pel desenvolupament físic i habilitat com pel nivell de maduració psicològica, Resistents i duradors, no trencar-se fàcilment i no poden provocar ferides o danys.
Espacials: Que l’assegurança que els espais d’escollits estiguin nets, que no siguin perillosos, etc
Domini del joc
Conèixer en profunditat les regles els recursos que necessiten i les possibilitats que ofereix de variants agrupacions adaptacions etc.
Selecció del joc
Fase final: Jocs de
baixa intensitat
Fase principal o central: Jocs més
exigents, fisicament o mentalment
Fase inicial o de motivació:
intensitat mitjana
9 Organització de jocs
La imaginació creativitat i sensibilitat seran crucials per aconseguir que el jocs proposats
siguin atractius i convidin a participar-hi
L’èxit d’una proposta dependrà de la
capacitat que tinguem d'adaptar-la a les característiques concretes del grup i les
condicions del moment
És imprescindible que estiguin planificats i
dinamitzats acuradament
8 Jocs competitius i jocs cooperatius:
Jocs cooperatius
El suport de la resta del grup enforteix la perseverança davant les dificultats
Augmenten l’acceptació de
totes les persones i l’autoestima
Tothom té un paper
actiu durant tot el lloc
Els grups són heterogenis
i hi ha un alt nivell d’acceptació mútua
Es té sentit d’unitat i
es comparteix l’èxit
S’aprèn a compartir i
confiar en els altres
Tothom experimenta
el sentiment d’èxit
La diversió és per
tothom que hi participa
Jocs competitius:
Si hi ha poca tolerància a la derrota
es pot afavorir l’abandó davant les dificultats
Disminuir la confiança en les
persones que perden ho són rebutjades
Les persones eliminades passen
a tenir un paper passiu (observació)
Es divideix per categories és exclou
a les persones poc hàbils
S’experimenta felicitat amb la desgràcia
aliena (derrota) i no hi ha solidaritat
Apareix la desconfiança i l’egoisme
La majoria experimenta
el sentiment de derrota
No tothom s’ho passa bé
7 Perque son preferibles els jocs cooperatius i no competitius? (ejemples)
Creant un clima de confiança i el compromís mutu entre totes les persones participants
Reforcen l’autoestima i la confiança
Promouen la participació de tothom
Es viu com una activitat conjunta
6 Estratègies d’intervenció amb jocs competitius
Incloure a la dinàmica del joc a la menys que evitin l’eliminació ràpida de participants i l’exclusió de la diversió.
Concedir un únic premi global per a tothom que
hagi participat, globus.
Hotorgar premis a tots els equips o participants ressaltant qualitats i actituds positives.
Substituir els premis:
gorres, medalles i diplomes
Combinar llocs que requereixin
diferents habilitats
5 L’us dels jocs cooperatius
Per incloure jocs competitius a les propostes, jugar a matar, cal seguir una estratègia que resta importància al simple fet de guanyar, perdre i evitar la competició sistemàtica.
Però rivalitzar pot fer sentir les persones que hi participen que la seva acceptació depèn de vencer, provocar angoixa, temor i agressivitat
La competitivitat no és un fet aliè al joc.
Avegades sense competició no hi ha lloc
Un estímul i motivació intrínsec
Un element més
El jocs no són elements neutrals
4 El joc i els hàbits saludables
Por prevenir un problema de salut, que afecta a un % notable da la població.
Estimulant l'exercici físic
Jocs de moviment físic
Activitat física
Esports
Promovent els hàbits alimentaris saludables
Joguines relacionades amb l'alimentació
Jocs de preguntes i respostes
3 Els jocs com element pedagógic
Contribueixen a adquirir hàbits i conductes saludables
Quan es desenvolupen a l’entorn natural el jocs i activitats lúdiques contribueixen a l’educació mediambiental
Estimulen la superació personal i consolidan l’autoconfiança.
Permeten alliberar-se de tensions psíquiques i retornar a l’equilibri intern.
Compensant desigualtats i compleixen una funció integradora
Ensenyen a relacionar-se i a coopersr creant vincles afectius
Àmbit socioafectiu
Quan el joc implica altres persones, permet adquirir comportaments i actituds socials i construir estratègies de relació interpersonal.
Àmbit cognitiu
Els jocs de manipulació construcció, els datenció i memòria, els destratègia i els de taula i alguns electrònics desenvolupen les habilitats i els processos intel·lectuals
Àmbit psicomotor
Els jocs que impliquen moviment del cos desenvolupen l'aparell locomotor i estimulen la coordinació de parts del cos
Les característiques de l'activitat lúdica converteix els jocs en un poderós recurs educatiu, serveis i programes de lleure
Ajuden a desenvolupar, harmònicament les habilitats i capacitats físiques i psíquiques
Permeten explorar i conèixer les
aptituds i limitacions pròpies
2 Com ha de ser el joc
S'han de limitar les posibilitats
de les persones
S'ha de adaptar en el marc
que es desenvolupa
Preservar la integritat física
Millorar totes les aptituds
de la persona
Finalitat educativa
Participació voluntària
2.1.1 Tipologia
1.7 LA IMPLICACIÓ DE
LA PERSONA QUE DINAMITZA
Dirigit i presenciat
El dinamitzador pot intervenir
per repartir el material,
resoldre conflictes i animar
Joc lliure
1.6 SEGONS LA RELACIÓ
ENTRE LES PERSONES
PARTICIPANTS
Joc cooperatiu
Tot el grup col·labora per
aconseguir l'objectiu comú
Joc competitiu
Els participants poden
aconseguir el trionf
1.5 SEGONS LA FINALITAT
I LES CARACTERISTIQUES
Multimedia
Passatemps
Jocs de rol
Educatius o de taula i simbólics
D'aigua
joc de paraesportius
Joc de fira
Joc de nit
1.4 SEGONS L'ORIGEN
Joc multicultural
Procedeix d'una cultura
diferent a la d'acollida
Joc tradicional
Gallineta cega
La corda
1.3 SEGONS L'ESPAI
En un espai virtual
Joc exterior
Joc interior
1.2 SEGONS EL FORMAT
Jocs petits
No cal preparar l'espai
de l'activitat
Poc material com un
mocadoro una pilota
de plàstic
Poca preparació
Jocs grans
Durada considerable per
les seves caracteristiques
Dimensions de espai notables
(bosc, platja, xarxa de metro)
Requereixen importants
recursos materials i humans
Preparació meticulosa
1.1 SEGONS l'EDAT
Tercera edat
65 o mes anys
Jocs per millorar les
capacitats o l'estat animic
Adultesa
31-65 anys
Jocs socials i en solitari
Juventut
18-30 anys
Jocs de coneixements,
socials o de taula
Adolescencia
12-17 anys
Jocs electrónics
Infancia
0-11 anys
Jocs d'imitacions
i confiança
1 QUE ÉS EL JOC
Activitat innata i espontànea
exercida per una o diverses
persones amb finalitats
recreatives i d'entreteniments
