Quan finalitza una recerca
cal comunicar-la a la comunitat
científica per tal de poder ser
repetida i comprovar que el que
s’hi explica funciona, cal veure
també si les conclusions extretes
d’aquests resultats són coherents
i lògiques amb els resultats i amb
la informació teòrica en la que
ens hem basat i amb la hipòtesi
formulada.
Quan aconsegueixes un resultat interessant en una recerca científica, pots fer dues coses: publicar-ho, o patentar-ho.
6.Elaboració d'una teoria
Enaquesta fase has de
elaborar una teoria
basant-te en els resultats
de l'experiment.
Això volia dir que l’experiment havia estat un èxit. Els pneumòcits que havíem posat s’havien implantat correctament, havien proliferat i s’havien diferenciat al tipus I per restablir l’arquitectura normal dels alvèols.
5.Extracció de conclusións
Agafar els resultats i
veure si la hipotesi
inicial és certa o no, si
es certa podem elaborar
una teoria però si no
haurem de formular una
nova hipotesi.
La reversió de la fibrosi la podíem veure en tots els paràmetres analitzats. Els nivells d’hidroxiprolina en animals trasplantats eren quasi iguals als dels animals control. A les microfotografies podíem veure com la zona del pulmó afectada per fibrosi quedava limitada a petites àrees que no tenien res a veure amb les grans lesions dels pulmons malalts. De fet, semblava que el tractament no només aturava la progressió de la fibrosi sinó que aconseguia revertir-la en part.
4.Experimentació
Resultats
Amb aquests
resultats pots
extreure noves
conclusions.
Reproduir el
Fenomen amb
diverses variables
per poder
determinar si la
hipòtesi és certa
O falsa.
provocar una fibrosi en uns grups de rates, esperar un temps, per deixar que la malaltia estigués ja en la seva fase fibròtica i aleshores trasplantar una certa quantitat de pneumòcits tipus II. Vam decidir fer el trasplantament passada una setmana en un grup de rates i a les dues setmanes en un altre. També vam decidir fer el trasplantament als tres dies, quan la fibrosi encara no ha començat.
3.Formació
D'hipòtesi
Fer-se preguntes
sobre per què
podría passar aquest
fenómen i intentar
respondre-les amb
lògica.
Una hipòtesi és una
solució provisional a
un problema donat
buscada amb un
raonament.
Enlloc de fer un trasplantament de tot el pulmó, podríem trasplantar una certa quantitat de pneumòcits tipus II. Si hi ha sort, aquests es situaran al seu lloc i es convertiran en pneumòcits tipus I. D’aquesta manera els fibroblasts ja no tindran motiu per seguir proliferant. Potser no tornarem el pulmó al seu estat inicial, però al menys podríem aturar la malaltia.
2.Observació
Observar detenidament
el fenómen i estudiar-ho.
A partir de les observacións
busques si hi ha un fet que
no es pot explicar amb les teories
que coneixem o que sigui
contradictori.
Els pneumòcits de tipus II, que tenen la forma arrodonida més característica de les cèl·lules. Els pneumòcits tipus II tenen dues funcions principals. La primera és actuar com cèl·lules progenitores dels tipus I. És a dir, quan un pneumòcit I és mor, un pneumòcit tipus II comença a dividir-se i a modificar-se fins adquirir les característiques del I. Els pneumòcits tipus I (els allargats) són relativament fràgils i no tenen capacitat per dividir-se ja que estan massa especialitzats. Per substituir-los hi ha el reservori dels tipus II.
1.Problema o
Pregunta
El problema o pregunta
és el que passa que
posteriorment intentes
respondre o arreglar.
El problema és que en ocasions, no moren únicament els pneumòcits tipus I. Pot ser que la lesió afecti també als tipus II, i aleshores el pulmó es queda sense sistema per refer el funcionament normal. La situació és similar a la que passa si ens fem un tall massa profund a la pell. Les cèl·lules que refarien la pell també moren i no hi ha més remei que posar en marxa els fibroblasts. Aquests tapen la ferida i eviten que el dany s’estengui, però al preu de perdre la funcionalitat.
Això es la fibrosi
