por Iancu Raul Daniel hace 7 años
815
Ver más
EL COMERÇ EXTERIOR Consiteix en l'intercanvi de productes i serveis entre diversos Estats. Inclou tant les vendes de productes nacionals, oexplotacions, com les compres de productes de l'exterior, o importacions.
EL COMERÇ INTERIOR Té lloc a dins d'un mateix país i permet comprar els productes que necessitem per la nostra vida diària. És un tipu de comerç que genera riquesa i ocupació. Al món més d'un 10% treballa en aquest sector.
EL COMERÇ DETALLISTA Es venen petites quantitats al consumidor
ELS MERCATS AMBULANTS S'instal·len a llocs públics i a l'aire lliure un determinat dia de la setmana. Hi predominen els productes alimentaris, però també s'hi venen artesanies, roba, calçat i objectes antics.
LES GRANS SUPERFICIES COMERCIALS S'ubiquen a les afores de les ciutats, on no hi ha accés a vies de comunicació. Pertanyen a cadenes multinacionals i venen en grans quantitats i a preus més barats.
EL COMERÇ DETALLISTA TRADICIONAL Es ven directament al públic en petites quantitas. Acostumen a ser petits establiments de gestió habitualment familiar.
EL COMERÇ A L'ENGRÒS El realitzen els majoristes. Grans empreses compren enormes quantitas de mercaderies als productors i les venen a altres comerciants o empreses detallistes. Aquests majoristes oefreixen els seus productes als seus propis comerços o mercats, en els quals els consumidors particulars no poden comprar.
LES CARACTERÍSTIQUES DEL COMERÇ ACTUAL L'activitat comercial presenta unes carecterístiques rellevants: -Mou grans quantitats de productes molt diferents. -Crea una xarxa de relacions d'àmbit mundial. El comerç a l'interior d'un país potser molt actiu , però també es important la relació amb altres països. -És una activitat, juntament amb eltransport, que dóna feina a moltes persones. -Es concentra en un nombre reduït d'empreses. Les grans empreses i importadores són grans companyies productores associades a entitats financeres que fan negocis internacionals.
LES MANERES DE FER TURISME Fer turism és visitar llocs fora del nostre àmbit residencial.
CULTURAL Promou l'atracció de turistes, recorren a l'història i l'art o a elements culturals inmaterials(música, gastronomia)
URBÀ Les ciutats acostumen a ser una de les destinacions turístiques preferents. Contenen un conjunt d'atractius molt variat.
NATURAL El seu objectiu és conèixer zones on la naturalesa és molt present o és especialment agradable.
IMPACTE ECONÒMIC DEL TURISME L'activitat turística té una gran importància per l'economia d'un país. Representa la creació i expansió d'empreses i de serveis. És una font d'ingressos molt important perquè els turistes gasten molts diners. Als països pobres el turisme és difrent, els beneficis comptabilitzen al país dorigen i una petita part al país receptor.
EFECTES NEGATIUS DEL TURISME Augmenta els preus, enriqueix les grans empreses i crea llocs de treballs poc qualificats. Origina atur durant les temporades no turístiques, pot provocar impactes ambientals greus. com la intensificació de l'urbanitazació, l'alteració de la costa, etc.
EFECTES POSITIUS DEL TURISME Present grans ingressos pel país receptor i genera molts llocs de treball. Dinamitza altres sectors econòmics: activa la construcció, impulsa la millora de les infraestructures i dels mitjans de transports, etc. Permet el contacte amb altres cultures i facilita l'aprenentatge d'idiomes.
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Els canvis als últims cinquanta anys en els mitjans i les infraestructures ha tingut l'objectiu de desplaçar moltes més persones i mercaderies de manera ràpida, segura i econòmica. Els canvis més significatius han sigut: -L'augment de la capacitat de càrrega -La intermodalitat en el transport de mercaderies -L'augment de la velocitat -La millorade les infraestructures viàries (carreteres, autopistes, autovies) -La reducció del peu del transport.
EL TRANSPORT MARÍTIM És la millor manera per traslladar grans quantitats de mercaderies a molta distància (petroli, cereals..) a un preu baix. Un inconvenient és la lentitud. El sistema marítim és un risc per l'ecosistema marí.
EL TRANSPORT AERI És el més adequat per distàncies molt llargues i per el transport de mercaderies lleugeres. És un sistema de transport car, ja que consumeix molt carburant. Té un impacte ambienta molt gran( pel soroll i la contaminació)
EL TRANSPORT TERRESTRE PER FERROCARRIL Serveix per recòrrer distàncies mitjanes i llargues. El tren és un mitjà ràpid, segur i econòmic que permet desplaçar un gran volum. Els ferrocarrils permeten més capacitat de passatgers i de càrrega. Els trens d'alta velocitat (TAV) exigeixen vies noves.
EL TRANSPORT TERRESTRE PER CARRETERA Les carreteres, autopistes i autovies són la xarxa més estructurada i densa dels mitjans de transports terrestre. La carretera és l'infraestructura més utilitzada per desplaçar persones.
CLASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS TERCIÀRIES Hi ha diferents maneres de classificar les activiats terciàries.
SERVEIS AL CONSUMIDOR Estan relacionats amb el comerç al detall, l'hosteleria(bars i restaurants), l'oci (viatges i turisme) , les reparacions i les instal·lcions i els serveis industrials(perruqueria).
SERVEIS A LES EMPRESES La majoria d'empreses encarreguen serveis a altres empreses especialitzades(publicitat, recerca, banca).
SERVEIS DE DISTRIBUCIÓ Compren activitats relacionades amb la circulació de persones, de béns i d'informació (transports, comerç..)
SERVEIS SOCIALS Agrupen les activitats vinculades a l'administració,l'educació, la sanitat, etc. Molts serveis són públics(els paga la població amb els impostos),també hi han els privats que són per fer negoci.
LA DIVERSITAT DEL SECTOR DE SERVEIS Les activitats del sector terciari presenten els trets següents: -Són molt heterogènies, no tan sols per la quantitat de serveis que hi ha o per la qualificació del personal, sinó també per les dimensions de les empreses que els ofereixen. -Es tracta d'activitats intangibles i inmaterials(es valora l'esforç personal en la prestació del servei). -Situades a prop del consumidor -Tenen un nivrll de mecanització relativament baix, tot i que la informàtica és un mitjà i una finalitat essencial. -Estan repartides de manera desigual.
EL CREIXEMENT DEL SECTOR DE SERVEIS S'inclouen un gran nombre d'activitats on destaquen la sanitat,l'educació, el transport, el turisme, el comerç i la logística.Als països desenvolupats el sector teciari ha anat creixent en importància en canvi a païssos amb menys nivell de desenvolupament no tant, però també ha evolucionat.
L'ACTIVITAT INDUSTRIAL
ELS CRITERIS ACTUALS DE LOCALITZACIÓ La localitazació més convenient per una empresa industrial permet reduir despeses i augmentar beneficis. Les indústries que necessiten molts treballadors no especialitzats es posen a països amb mà d'obra barata.
LA CONCENTRACIÓ D'EMPRESES INDUSTRIALS Quan els processos industrials són més complexos, es necessitava especialitzar la producció(dedicar-se només a una part del procés).
VERTICAL Unió de diverses empreses d'un mateix sector que realitzen fases diferents de la producció( en el sector tèxtil es junten emprese dedicades a la filatura, la teixidura,etc).
HORITZONAL Unió de diverses empreses d'un mateix sector que centren l'activitat en una mateixa fase de la producció (la refinació del petroli).
EL POSTFORDISME La producció industrial ha perdut el caràcter rígid i estandaditzat del fordisme, per això està el postfordisme. Es caracteritza per una gran flexibilitat en:
ELS ELEMENTS PRODUÏTS Ja no hi ha producció massiva i estandaritzada, sinó que depèn de la demanda, les modes i la publicitat.
ELS CONTRACTES DELS TREBALLADORS Els treballadors ja no treballen tants anys a la mateixa fàbrica , sino que van canviant les taques i els contractes precaris.
LA TECNOLOGIA AL SERVEI DE LA INDÚSTRIA L'indústria actual es cracteritza per l'automatització i la sofisticació dels processos de producció (informàtica, robòtica..).Cada vegada necessiten menys mà d'obra i produeixen més productes. La publicitat, la ràpida distribució dels productes o la seva capacitat d'innovació és la clau de l'èxit per l'indústria. Per això l'informació o el coneixement són més importants que el procés de fabricació.
TIPUS D'INDÚSTRIES La manera habitual de classificar les indústries és segons la destinació del productes.
LES INDÚSTRIES DE BÉNS D'ÚS I CONSUM Produeixen articles que van directament al mercat i als consumidors(indústria de l'alimentació) També es poden dir indústries lleugeres perquè les instal·lacions són petites i no necessiten tanta mà d'obra i capital.
LES INDÚSTRIES DE BÉNS DE PRODUCCIÓ Elaboren productes que no consumim directament, sino que son semi elaborats(primera matèria per altres indústries).Per exemple el cautxú de les indústries quimiques van a indústries automobilístiques per fabricar cotxes. També es pot dir indústria pesant ja que té molts productes,instal·lacions grans, molta mà d'obra i molta capital
LES FONTS D'ENERGIA RENOVABLES Aquestes fonts( sol,aigua..) no s'esgota.
ENERGIA EÒLICA S'obté energia gràcies a la força del vent, no contamina però els aerogeneradors altera el paisatge i causa contaminació acústica.
L'ENERGIA SOLAR O FOTOVOLTAICA Gràcies al Sol, que emet radiació que no s'esgota i no contamina es pot produir energia elèctrica i tèrmica.
ENERGIA HIDRÀULICA Les centrals hidràuliques utilitzen la força de l'aigua acomulada als embassaments per generar energia.No contamina però provoca grans impactes ambientals ia vegades el desplaçament de la població.
L'ENERGIA.LES FONTS NO RENOVABLES Les fonts d'energia són recursos naturals que permeten obtenir energia pel funcionament d'indústries,transport...
FONTS D'ENERGIA NO RENOVABLES Són les que es troben en quantitas limitades(es poden esgotar).
ENERGIA NUCLEAR L'urani enriquit és el combustible utilitzat als reactors nuclears, que generen elecricitat extraordinària. El problema d'això es la seguretat de les centrals nuclears i la manera de gestionar els residus radiactius.
GAS NATURAL Té un origen semblant al petroli.S'utilitza com a combustible(calefacció..)o com a matèria primera de l'indústria química.Contamina menys que el petroli i el carbó.
PETROLI És un combustible fòssil amb un gran poder calorífic.És fàcil d'extreure i s'ha convertit en la font d'energia més utilitzada.Produeix electricitat i és matèria primera per la indústria química(plàstics,pintures..)
CARBÓ És una roca combustible fòssil, va ser el motor de la revolució industrial.Actualment serveix per la producció d'energia tèrmica.
L'OBTENCIÓ DE MATÈRIES PRIMERES Les matèries primeres es troben a la natura i són d'origen animal, vegetal o mineral serveixen per elaborar un producte.
EXPLOTACIONS MINERES: La mineria és un conjunt de processos per extreure matèries primeres d'origen mineral.Les mines poden ser subterrànies o a cel obert.Les subterrànies són més perilloses.
MATÈRIES PRIMERES D'ORIGEN MIRENAL La majoria dels minerals no s'utilitzen fins que són transformats en materials adequats.
LES ROQUES Es consideren una matèria primera mineral no metàl·lica(granit,pissarra,sorra..) i s'utilitze enla construcció.Altres com el carbó permeten la producció d'energia.
MINERALS NO METÀL·LICS Aquells dels quals s'obtenen matèries com el sofre, la sal gemma, el guix i la mica
MINERALS METÀL·LICS Aquells dels quals s'extrauen els metalls com l'hematites(ferro) o la bauxita(alumini)
MATERIES PRIMERES D'ORIGEN ANIMAL I VEGETAL: Les matèries primeres d'origen animal(llana,pells) s'utiitzen per l'indústria tèxtil per fer peces de vestir. També hi ha matèries d'origen vegetal(cotó per fer teixits).Els productes forestals(fusta,cautxú) s'usen per fabricar mobles i pneumàtics.
ELS IMPACTES NRGATIUS DE LES ACTIVITATS AGRORAMADERES: La pràctica de l'agricultura i la ramaderia té repercussions sobre el medi natural.
LA PRODUCCIÓ DE GASOS D'EFECTE D'HIVERNACLE La producció de gasos d'efecte d'hivernacle a la ramaderia.
L'ACCELERACIÓ DE L'EROSIÓ DELS SÒLS Queden desprotegits a causa de les activitats agrícoles.
LA SOBREEXPLOTACIÓ Sobreexplotació dels aqüífers
LA CONTAMINACIÓ Per l'ús de tractaments químics als conreus (fertilitzants..)
LA DESTRUCCIÓ DEL BOSC Per substituir-lo per terreny agrícola
L'EXPLOTACIÓ FORESTAL És una activitat econòmica molt estesa. La silvicultura (conreus dels boscos perquè siguin explotats) té un valor important i resulta clau en l'equilibri ecològic
EL BOSC COM A FONT D'ALIMENT: Els boscos no nomès s'exploten per obtenir fusta i elaborar altres productes forestals, sino també com a font d'energia
PAÏSOS DESENVOLUPATS: L'ús alimentari dels productes del bosc s'utilitzen per la gastronomia i es converteixen en preats aliments (castanyes,pinyons...).
PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS: El bosc és fonamental per satisfer les necessitats alimentàries d'una població nombrosa i pobra.
EL BOSC I LA PRODUCCIÓ DE FUSTA La fusta és una matèria primera que serveix com a font d'energia, en la construcció de cases,mobles,etc.Cada any desapareixen 130000 km quadrats de bosc, milions d'animals perden el seu hàbit i perdem molt diòxid de carboni.Per això tenim que potenciar l'explotació de manera sostenible.
L'ACTIVITAT PESQUERA Es basa en l'aprofitament dels recursos alimentaris que ofereixen els rius, els llacs i elsmars i oceans.La majoria de captures(75%) es destinen al consum humà i la resta com matèria primera per fer olis i farines.
L'AQÜICULTURA Consisteix en la cria d'animals i de plantes en aigua. Les instal·lacions estàn en zones costaneres. Es practica a Xina,Indonèsia,India,etc. Es conreen algues i crien mol·luscs,crustacis i alguns peixos.
LA PESCA COMERCIAL: Realitza el màxim de captures per abastar els mercats. S'inverteix molts recursos econòmics per augmentar les captures.
LA PESCA D'ALTURA: Les flotes de vaixell ben equipades romanen durant mesos en alta mar.Poden detectar els peixos i saber el seu volum. Disposen de frigorifics per mantenir les captures
LA PESCA COSTANERA: Els vaixells s'anyunen poc de la costa i són petits i estan equipats amb xarxes.Les captures cada vegada són més reduÏdes. El peix desembarcat es porta a les llotges.
LA PESCA ARTESANAL: És fa a prop de la costa, utilitza força humana i instruments de pesca senzills(arcs,fletxes...). Es manté en regions oc desenvolupades, té una producció escassa i serveix per l'autoconsum.Una petita part va al mercat
LA RAMADERIA: Consisteix en la cria d'animals domesticables per explorar-los.
RAMADERIA COMERCIAL O DE MERCAT: Ven la producció al mercat i obté el màxim benefici.
RAMADERIA INTENSIVA: Vol obtenir la màxima productivitat en el mínim temps possible, els animals tenen dolentes condicions. Aquesta ramaderia crea contaminació, ja que els excrements no es poden aprofitar. Es parctica en explotacions especialitzades i requereix grans inversions de capital per la mà d'obra, instal·lacions i aliment.(Canadà,Estas Units..)
RAMADERIA EXTENSIVA: Necessita poca mà d'obra, els ramats pasturen lliurement, però necessita capital per comprar caps de bestiar i tenir bones estructures comercials. Es parctica en zones que tenen grans extensions per a pastures com per exemple l'oest dels Estats Units.
RAMADERIA TRADICIONAL: Serveix per obtenir productes d'origen animal per a l'autoconsum.Acostuma ser un complement de l'agricultura, ja que els animals serveixen per treballar al camp i els excrements per l'adob.
L'AGRICULTURA Activitats econòmiques i tècniques que tracten el sol i el conreu de la Terra per la producció d'aliments. Representa el 3% del valor total de la producció mundial(27% indústria i 70% sector terciari). Les formes tradicionals d'agricultura es mantene però s'ha desenvolupat l'agricultura de mercat(explotació).
SISTEMES DE CONREU: Els agricultors utilitzen diferents sistemes de conreus per obrenir productes agraris, els quals poden variar segons:
APROFITAMENT DEL SÒL AGRÍCOLA:
EXTENSIU: Es conreen grans parcel·les per obtenir a baix cost grans quantitats(cafè, cotó,etc).
INTENSIU: S'intenta aconseguir la màxima productivitat en una superficie tan petita com sigui possible( adobs, llavors seleccionades, etc.
SISTEMA DE REGATGE UTILITZAT:
DE REGADIU: Una part del regatge es de manera artificial.
DE SECÀ: Els conreus únicament reben aigua de la pluja.
LA VARIETAT DELS PRODUCTES CONREATS:
MONOCULTURA: L'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte(cerals,olivera,etc).
POLICULTURA: L'espai agrari es divideix en parcel·les petites on es conreen espècies vegetals
CARACTERÍSTIQUES Diversos factors físics i humans que expliquen la diversitat i localització de l'activitat agrícola.
MITJANS TÈCNICS I DESTINACIÓ FINAL DE LES COLLITES: Diferents espais agrícoles en funció de les tècniques usades i l'ús de màquines i productes químics.
AGRICULTURA DE MERCAT (VENDA) Aquests productes es venen en funció dels gustos dels consumidors. Necessiten produccions molt elevades per vendre-les al exterior i ho aconsegueixen gràcies a les activitats agràries que són possibles gràcies a les inversions econòmiques
AGRICULTURA MEDITERRÀNIA MODERNA: En destaquen conreus de regadius(fruites i hortalisses). Els hivernacles i productes amb denominació d'origen han permès augmentar aquesta rendibilitat.
AGRICULTURA DE PLANTACIÓ: Grans explotacions de monocultura(cafè,té..) en zones tropicals. Agricultura molt tecnificada i orientada a l'exportació.
AGRICULTURA CEREALISTA EXTENSIVA: És fa a grans planes d'Estats Units, Canadà i Austràlia. Agricultura mecanitzada, que té molt poca mà d'obra i és molt rendible. Es conreen cereals(blat, sègol...) i oleagenoses(soja, gira-sol) pera l'exportació.
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA (AUTOCONSUM) Volen produïr aliments necessaris pels mateixos agricultors i ramaders i abastar el mercat local. Aquestes explotacions familiars són de policultura. Les tècniques agràries són poc evolucionades(el rendiment és escas).
AGRICULTURA IRRIGADA DE L'ARRÒS: Agricultura intensiva, fa servir molta mà d'obra i té gran productivitat.L'arròs és un tipus de conreu que obté dues collites a l'any, una al'estiu i una altra a l'hivern.Això espractica a la zona del sud-est asiàtic
AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ: És la rotació de conreus. La terra es divideix en tres parts: dues per el conreu( casi tot de cereals) i la tercera es deixa en guarnet perquè recuperi la fertilitat. Es fa a zones de clima tropical d'Àsia,Àfrica i Amèrica del Sud.
AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ: És la crema de la vegetació per obtenir camps de conreus.Les cendres serveixen de fertilitzant. Quan s'esgoten els agricultors es desplaçen a altres indrets. És pròpia d'Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia.
CONDICIONS NATURALS: Clima, relleu i tipus de sol distribueixen els diferents conreus: els conreus necessiten condicions de temperatura i humitat.
TRES TIPUS DE PRODUCCIÓ:
PRODUCCIÓ TECNIFICADA
PRODUCCIÓ MECANITZADA
PRODUCCIÓ MANUAL
DOS TIPUS:
CAPITAL FINANCER: Es refereix a diners per fundar i mantenir l'empresa.
CAPITAL FÍSIC: Constituït per elements materials. Per adquirir terrenys on s'instala i es modifica l'empresa i les seves instalacions
DOS NIVELLS: -Venda a l'engròs -Venda al detall
VENDA AL DETALL: -Detallistes compren pocs productes a majoristes per vendre-les al públic.
VENDA A L'ENGRÒS: -Majoristes compren molts productes per desprès vendre-ho als comerciants.
DOS TIPUS DE BÉNS: -Béns de consum -Béns de producció
BÉNS DE PRODUCCIÓ: -Materials, eines, etc utilitzats per la producció de béns de consum
BÉNS DE CONSUM: -Satsifan directament les necessitats dels consumidors.
