APARELL REPRODUCTOR
APARELL REPRODUCTOR FEMENIÍ
- Candidiasi: És una infecció per fongs (micosi) de qualsevol de les espècies de Candida, dels quals la Candida albicans és la més comú. Es manifesta amb flux blanc i grumollós i amb pruïja. - Herpes genital: Causa: virus de l’herpes simple. Dóna dolor, pruïja i coïssor, amb vesícules. - Condilomes acuminats: Infecció causada pel virus del papil·loma humà. Té relació directe amb el càncer de cèrvix. - Tricomoniasi: Causa: un protozou (són organismes unicel·lulars ). És una vaginitis amb flux abundant, que sol ser fluid, verd-groguenc i espumós. - Càncer de mama: És un tumor a la mama. És el més freqüent en les dones europees, 1 de
cada 12-13 dones el patiran. Es diagnostiquen 16000 casos a Espanya a l’any. - Càncer de cèrvix: El càncer cervical o carcinoma del coll uterí inclou les neoplàsies malignes que es desenvolupen en la porció fibromuscular inferior de l' úter que es projecta dins de la vagina. - Miomia uterí: També anomenat fibroma o fibromioma uterí.
Un mioma és un tumor benigne i no cancerós que creix en el teixit muscular de l' úter o miometri en les dones.
EL CICLE UTERÍ I HORMONAL:
- Fase preovulatòria: La mucosa uterina va
engrossint i es vascularitza. Els fol·licles segreguen estrògens.
- Fase postovulatòria: El endometri pren aspecte esponjós. El cos luti segrega progesterona.
Si no hi ha fecundació: la mucosa s'elimina amb la menstruació. Cesa la secreció d'estrògens i progesterona.
EL CICLE OVÀRIC:
- Fase menstrual: 5 primers dies del cicle. Uns 20
fol·licles primaris es ransformen en fol·licles
secundaris i comencen a produir estrògens.
- Fase preovulatòria o fol·licular: Un dels fol·licles madura i es transforma en fol·licle de De Graaf. El dia 14 el fol·licle esclata i allibera un òvul (ovulació).
- Fase postovulatòria: Dies 15 al 28. El fol·licle es converteix en cos luti i produeix estrògens i progesterona.
Si no hi ha fecundació: El cos luti degenera deixant una cicatriu.
Si hi ha fecundació: El cos luti augmenta de mida i segrega hormones fins al 3r mes.
GENITALS FEMENINS EXTERNS:
- La vulva és el conjunt dels òrgans
genitals externs de la dona. Consta de:
El vestíbul, al fons del qual s'obren
la uretra i la vagina.
- Els llavis: Llavis majors i llavis menors.
- El pubis o muntanya de Venus.
- El clítoris.
- Els bulbs vestibulars (o bulbs
vulvars), un parell de cossos erèctils
annexos.
- Les glàndules de Bartholin o glàndules
vestibulars més grans, un parell de glàndules
annexes, i les glàndules de Skene.
Glàndules mamàries: La mama està formada principalment per teixit adipós (greix) i la glàndula mamària. Els
lòbuls es divideixen en lobelets i alhora en petits raïms formats per arrodonides la cara interior està entapissada de cèl·lules secretores en què es produeix llet materna.
La llet produïda és conduïda per túbuls i conductes fins als pits lactífers que són dilatacions d’aquests. D'ells surten uns 15 a 25 conductes cap al mugró. Al centre de cada mama hi ha una zona circular que rep el nom d'arèola. Al centre de cada arèola es troba el mugró format per teixit erèctil que facilita la succió.
ÒRGANS/ESTRUCTURES GENITALS:
- Ovaris: Produeixen cèl·lules reproductores femenines, els òvuls. També segrega hormones com els estrògens i la progesterona. Formats per: escorça amb fol·licles i
medul·la.
- Trompes de Falopi: Són conductes musculars que connecten els ovaris i l'úter. Mesuren de 10 a 12 cm i un diàmetre de 2 a 4 mm. Un dels seus extrems es dilata i envolta l'ovari, és l'infundíbul. Internament està cobert d'una mucosa amb plecs, on es troben cilis que ajuden a mobilitzar l'oòcit, o el zigot per a l’implantació a l'endometri.
- Úter: Òrgan muscular, buit, en forma de pera, que es recolza sobre la bufeta urinària al davant, estant el recte per darrere. Situat entre la vagina i les trompes de Fal·lopi, allotja l'embrió durant la gestació.
- Vagina: Òrgan copulador femení. Conducte fibromuscular elàstic de 8 a 11 cm de llarg. Funcions: Serveix per a la canalització del flux menstrual durant la menstruació. És l'orifici pel qual el home introdueix el penis. És la via per on es introdueix el semen amb els espermatozoides perla fertilització d'un o més òvuls de la dona. És la sortida del fetus i de la placenta de l'úter al final del període de gestació.
APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ
MALALTIES:
- Criptorquídia: És l’absència de testicles dins les bosses.
L’espermatogènesi tan sols ocorre si la temperatura és inferior als 34º, si no ha baixat de forma espontània, cal intervenir quirúrgicament per aconseguir el descens del testicle. - Càncer de testicle: Poc comú, afecta a l’home de menys de
35 anys. Massa testicular que augmenta a poc a poc de mida i que fa més o menys mal. És un dels tumors més curables que existeixen. - Hiperplàsia benigna de la pròstata: Tumor benigne de pròstata que es fa més freqüent amb l’envelliment. El creixement de la pròstata obstrueix el pas de l’orina i causa diferents trastorns. - La infertilitat: És l’incapacitat per aconseguir la fecundació
mitjançant coits,desprès d’intentar-ho durant un període de 2 anys.
GLÀNDULES ANNEXES:
- Vesícules seminals: Produeixen el 70% del volum dellíquid seminal. Estan situats darrere de la bufeta urinària, davant del recte i per sobre de la base de la pròstata. Cada vesícula seminal és un túbul lobulat, revestit per epiteli secretor que secreta un material mucoide ric en fructosa, i altres substàncies nutritives, així com a grans quantitats de prostaglandines i fibrinogen.
- Pròstata: Aboca a la uretra un líquid lletós que conté: àcid cítric, fibrinogen, fosfatasa àcida i fibrinolisina. Suposa el 25% del volum del semen.
- Glàndules de Cowper o bulbouretrals: Petites glàndules que es troben sota la pròstata i la seva funció és secretar un líquid alcalí que lubrica i neutralitza la acidesa de la uretra abans del pas del semen a la ejaculació.
- Penis: Format per tres masses de teixit erèctil: Dos cossos cavernosos, per damunt de la uretra. Un cos esponjós que envolta la uretra. La seva part final és més ampla i forma el glande, cobert per un replegament de pell anomenat prepuci.
CONDUCTES GENITALS:
- Epidídim: Tub estret i allargat, situat a la part posterior superior del testicle. De 5 cm de longitud per 12 mm d’ample. S'hi emmagatzemen els espermatozoides perquè adquirisquen mobilitat i la seua estructura definitiva.
- Conductes deferents: Són dos tubs musculars envoltats de múscul llis, cadascun de uns 30 cm, que connecten l'epidídim amb els conductes ejaculadors. Durant l'ejaculació els tubs es contrauen, enviant el semen als conductes ejaculadors i després a la uretra, des de on és expulsat al exterior.
- Conducte ejaculador: En nombre de dos, resulten de la unió a angle agut de l'ampolla del conducte deferent i la vesícula seminal. La seva funció consisteix a conduir a la uretra el esperma de les vesícules seminals. Els dos conductes ejaculadors poc després del seu origen penetren a la pròstata.
- Uretra: És un conducte comú a l'aparell urinari i a l’aparell reproductor. La seva funció és portar al exterior tant l'orina com el líquid seminal. Part de la zona inferior de la uretra, passa per la pròstata i forma part del penis. Mesura prop de 12 cm.
El testicle o glàndula sexual masculina té dues funcions relacionades amb la reproducció: la producció i emmagatzematge de espermatozoides i la biosíntesi i secreció d'hormones sexuals masculines (andrògens).
L'epiteli seminífer, format per dos tipus de cèl·lules: les cèl·lules germinatives (espermatogonies), les cèl·lules de Sertoli i les cèl·lule de Leydig.
LA REPRODUCCIÓ
EL PART: El fetus col·loca el
cap cap al coll de l'úter. Durada de 6 a 12 hores.
FASE D'EXPULSIÓ
- Dura uns 30 minuts
- La mare ajuda amb contraccions voluntàries de l'abdomen
- Es lliga i talla el cordó umbilical, primer plor.
FASE D'ENLLUMENAMENT
- 15 minuts després: contraccions per expulsió de la placenta (hemorràgia que cessa amb el retraïment de l'úter)
FASE DE DILATACIÓ
- Comença amb contraccions de la paret de l'úter, cada 15-30 minuts
- Les contraccions van augmentant de freqüència i intensitat
- El coll de l'úter es dilata
- Es trenca la bossa amniòtica, trencar aigües
LA GESTACIÓ: 1. Primer mes: comença a formar-se el nerviós ia bategar el
cor.
2. Segon mes: comença a formar-se el cervell. Al final pren forma humana i es dirà fetus. 3. Tercer mes: es reconeix el sexe. 4. Quart mes: circulatori format, esquelet
comença a organitzar-se.
5. Cinquè mes: es perceben els moviments del fetus.
6. Sisè mes: pulmons gairebé madurs.
7. Setè mes: pot viure fora de l'úter.
8. Vuitè i novè mes: completa el seu desenvolupament.
LA FECUNDACIÓ: - La FSH (hormona
foliculoestimulant) estimula la
maduració dels fol·licles.
- La LH (hormona luteïnitzant) estimula la formació del cos luti. - Ambdues indueixen la formació de estrògens i progesterona, i aquestes estimulen l'úter i les glàndules mamàries.
Si no hi ha fecundació, els estrògens i progesterona inhibeixen la secreció de FSH i LH, i cessa la secreció de estrògens i progesterona. Es produeix lamenstruació.
Si hi ha fecundació, no es produeix la inhibició i la mucosa uterina roman per acollir l'embrió.
Està format per: GONADES: S'hi formen els gàmetes.
Són els ovaris i els testicles.
CONDUCTES GENITALS: Permeten el pas dels gàmetes.
GLÀNDULES ACCESSORIES: Les seves secrecions creen un ambient adequat per a la supervivència dels gàmetes.
ÒRGANS COPULADORS: Vagina i penis.
CONCEPTE REPRODUCCIÓ: - La reproducció sexual es produeix per la fusió de
dues cèl·lules especials haploides, anomenades gàmetes,
formades a les gònades. Aquest procés es diu fecundació.
Els espermatozoides (gàmetes masculins) deuen trobar-se amb els òvuls (gàmetes femenins).
La unió dels òrgans copuladors de tots dos sexes es diu copulació.
Després de la fecundació es forma una cèl·lula diploide
anomenada zigot. A partir d'ella es desenvoluparà un nou individu.
