Verbs Irregulars

Lisää tämän kaltaisia

Modo indicativo - Copiar

luonut julian rosales

Conjugación del indicativo de los verbos latinos

luonut Auxiliadora Matias Borrego

El verbo to be significa ser, estar o tener, según el contexto, es seguramente el verbo mas utilizado en la lengua inglesa y también el mas importante.

luonut GRACE AGUILAR ROQUE

VERBS IRREGULARS

luonut Daniel José Mesa Bustard

Verbs Irregulars

Són aquells que no segueixen el model de la seva conjugació.

Poden aparèixer

A les terminacions o morfemes gramaticals

A la rel o lexema

Irregularitats fonètiques

Lexemes velaritzats

Aparició d'un so velar escrit c, g o qu al final del lexema : moldre-->Molc

*Els verbs que presenten velarització són els acabats en -ldre , -ndre , -ler, -èixer , -aure , -eure , - iure , - oure als temps: present d'ndicatiu , present de subjuntiu , imperfet de subjuntiu , passat simple d'indicatiu i a l'imperatiu

moldre : molc , molgui , molgués , molgueres , molguem

Lexemes en què es modifica o es perd la u del diftong

Verbs acabats en -aure, -eure, -iure, -oure. En les formes següents:

- Gerundi: caient (caure), rient (riure), movent (moure)

-Present Indicatiu: ( 1 a p. del sing. i del pl.): caic, reim

-Imperfet Indicatiu: queia, reia, movia.

-Imperatiu: (2a. p. pl.): queis, reis, moveu.

Irregularitats eufòniques

Consisteix en l'aparició d'un so nou, vocàlic o consonàntic, que ajuda a pronunciar la forma verbal.

Als verbs tenir, valer, voler i venir s'afegeix una d eufónica entre el lexema i la terminació en el futur i el condicional

tendré, tendria

valdré, valdria

voldré, voldria

vendré, vendria

Els verbs amb l'infinitiu en -ldre i -ndre intercalen una d eufònica entre el lexema i la terminació a l'infinitiu, el futur i el condicional.

moldre, moldré, moldria

Verbs acabats amb la rel en -s, -c, -x, -g s'afegeix una e eufònica entre el lexema i la terminació en -s de la 2a persona del singular del present del indicatiu.

tusses ( o tosses )

torces

cruixes

fuges ( o fuigs )

Irregularitats ortogràfiques

Verb Venir, obtenir i derivats s'escriu amb -E la 2a. persona del singular de l'imperatiu. També els verbs Omplir i Obrir en la 3a. persona singular present indicatiu.

Vine, revine, intervé, obté

Verbs: collir, tossir, escopir, cosir i sortir canvien la O per U quan aquest so es troba en posició tònica

Cull, collia

Verbs que tenen el lexema acabat en vocal + ir duen dièresi en les següents terminacions:

-ïm, -ïu (present indicatiu, present subjuntiu, imperatiu):

agraïm, agraïu

-ïa, -ïes, -ïen (pretèrit imperfet d'indicatiu): posseïa, posseïes, possïen

-ïres, ïren (passat simple): agraïres, agraÏren

-ïssis, -ïssin (imperget de subjuntiu): traduïssis, traduïssin

Verb Córrer s'escriu amb E la 3a. persona del present d'indicatiu i la 2a. persona de l'imperatiu: corre

Els verbs Poder i Voler fan amb U

1a. persona present indicatiu

Puc, vull

Present de Subjuntiu

pugui, puguis, puguem, pugueu, puguin

Vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

Alguns verbs com néixer canvien la E del lexema en A quan aquest so és àton

Néixer: nesc, neixes, neix

naixem, naixeu

Verbs de la segona conjugació que tenen el lexema àton acabat en vocal i, duen dièresi a les terminacions: -ia, -ies, i -ien

Coure: coïa. coïes, coïen

Lexema acabat en vocal + ar duen dièresi en les terminacions -i, -is, -in del present del subjuntiu i de l'imperatiu

Actu-ar : actuï, actuïs, actuïn

A les terminacions quan comencen amb E o I

C -> Qu (rasc-a, ras-ques)

Ç -> C (Venç, ven-ces)

J -> G (raj-a, rag -es)

G -> Gu (reg-a, regu-es)

Gu -> Gü (desaigu-a, desaigü-es)

Qu -> Qü (adequ-a,adeqü-es)