Els estats de la matèria

Még több ilyen

Desnaturalización proteíca

Szerző: a ria;

HUMEDAD

Szerző: david ortiz

tecnicas de conservacion de alimentos

Szerző: Lizzy Andrea Cabana León

CALOR, TEMPERATURA Y ENERGÍA INTERNA.

Szerző: María Monserrat Gregorio Pereda

Els estats de la matèria

Jose Casado

Teoria cineticomacular

Les partícules que formen les substàncies sòlides s’atrauen entre elles però no estan totalment quietes, estan vibrant. I al contrari quan li traiem calor.

ESTAT SOLID / ESTAT LIQUID / ESTAT GASÓS

Característiques dels estats de la matèria

Solid la forma no varia i el volum no varia

Liquid, te la forma del recipient no varia el volum

Gas, te la forma del recipient varia el volum

Factors que influeixen en els canvis d'estats

Les substàncies en dissolució: Si en un líquid o un gas hi ha barrejades altres substàncies, els punts de fusió, ebullició i sublimació canvien.

La pressió afecta a la temperatura de fusió: si augmenta pa pressió disminbueix la temperatura de fusió i viceversa.

La pressió afecta a la temperatura d’ebullició: si augmenta la pressió augmenta la temperatura d’ebullició i si disminueix la pressió també la temperatura d’ebullició

Compressibilitat i la dilatació

La compressibilitat és la propietat que tenen els cossos que poden modificar el seu volum quan exercim una pressió suficient. L’aire comprimit, per exemple, està a una gran pressió.

La compressió és una acció contraria a l’expansió. L’expansió es produeix quan disminueix la pressió.

La dilatació és una altra propietat semblant; és la propietat que tenen els cossos d’augmentar el seu volum quan augmenta la temperatura dels cossos. Líquids i sòlids poden patir dilatació. No tots els materials es dilaten d’igual manera.

Els canvis d'estat

La vaporització és el canvi d’estat de líquid a gas. L’ evaporació es produeix quan la vaporització té lloc en la superfície del líquid i a qualsevol temperatura. El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid, és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement. Quan un líquid passa ser a ser gas diem que bull.