Els sofistes

Mere som dette

LOS ORÍGENES DEL PENSAMIENTO CRITICO EN LA CIUDAD - ESTADO GRIEGA

af tatiana florez

ÉPOCA ARCAICA

af Laura Ramiro Reigosa

LA CONCEPCIÓN DEL HOMBRE, DESDE LOS ANTIGUOS GRIEGOS HASTA LA FILOSOFÍA POSTARISTOTÉLICA

af Rubi Aucay

aristòtil

af Ariadna Landete Doñate

Els sofistes

Sòcrates i Plató

Després donaran resposta a aquests plantejaments afirmant que els sofistes obliden el més pròpiament humà: la raó.

Sofistes posteriors

Defensen que no només les lleis i les normes de la polis no procedeixen de la naturalesa, sinó que van en contra d'ella.

Les normes morals...

Són producte d'una convenció.

La fundació de colònies i els canvis succesius de constitució...

Fan que als sofistes desvincular-se de la idea que el nomos està lligat a un ordre universal.

En general...

Defensaven que les institucions polítiques i les normes jurídiques i morals vigents.

La llei humana és part d'una llei universal o "logos" que regeix la naturalesa, el seu origen és natural.

Els sofistes...

Es van preguntar per l'origen i la naturalesa de les lleis.

Pot haver-hi...

El relativisme: si la veritat no pot ser coneguda, o és relativa a una cultura.

El subjectivisme: si la veritat no pot ser coneguda, o és relativa als subjectes.

La paraula es converteix en una arma fonamental, en un instrument de manipulació.

S'atribueix a...

Protàgoras: "l'home és la mesura de totes les coses".

Gòrgies: "no hi ha esser".

Respecte la filosofia de la naturalesa...

Es mostren escèptics i defensen el relativisme.

Els sofistes es presenten com a mestres de l'areté política.

Per ciutadà excel·lent entenen els sofistes aquell que és capaç de desctacar en el govern de la Polis.

L'educació tradicional

Estava restringida a la noblesa i consistia en el domini de l'equitació i les armes, el respecte als déus i als avantpassats.

Sofistes

Conjunt de pensadors grecs que destaquen en el segle V. Imparteixen una formació humanística necessària per a desemvolupar-se en la polis democràtica.