Unitat 4

Più simili a questo

Evaluación sociocrítica

da sebastian mendez

MÉTODO DE ESTUDIO DE LA ECONOMÍA

da Yesenia Roldan

DESCENTRALIZACIÓN

da humberto bonett

M3. CONCILIACIÓN JUDICIAL Y EXTRAJUDICIAL EN MATERIA CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVA

da UNIVERSIDAD SERGIO ARBOLEDA

És un organisme especialitzat de l'ONU amb la plena capacitat jurídica i autonomia davant seu, i que té com a finalitat la millora de les condicions de vida i laborals dels treballadors en l'àmbit internacional.

Són acords entre dos o més Estats (tractats o convenis bilaterals o multilaterals)

Normativa comunitaria

Conveni de l'Organització Internacional del Treball

Tractats internacionals

Normativa internacional

És la norma de conducta nascuda de la reiterada pràctica social i considerada obligatòria per la comunitat.

Usos i costums locals i professionals

És l'acord de voluntats pel qual les parts manifesten la seva voluntat i s'obliguen, el treballador a prestar voluntàriament, per compte aliè i sota el seu poder de direcció uns serveis a l'empresari i aquest, a lliurar-li una remuneració a canvi.

Contracte de treball

- Determinació de les parts que el concerten. - Àmbit personal, funcional, territorial i temporal. - Procedmients per resoldre de manera efectiva les discrepàncies que puguin sorgir per a la no aplicació de les condicions de treball pactada. - Forma, condicions i termini de preavís per a la denúncia del conveni abans de finalitzar-ne la vigilancia. - Designació d'una comissió paritària de la representació de les parts negociadores per entendre de les qüestions que li siguin atribuïdes.

és un acord entre els representants dels treballadors i l'empresari, o els representants, pel qual es regulen les condicions de treball en una empresa, un grup d'empreses.

Conveni col·lectiu

Reial decret: Consell de ministres Ordre ministerial: Ministeri Resolució: Secretaris de l'estat i Directors Generals

Són normes amb rang inferior a la llei, a través de les quals el Govern desenvolupa l'establert a les lleis.

Reglaments

Normes amb rang de llei dictades pel Govern en casos d'extraordinaria i urgent necessitat. Necessiten convalidació posterior del Congrés dels Diputats.

Textos refosos (refonen diversos textos legals preexistents) Textos articulats (desenvolupen una llei de bases)

Normes dictades pel Govern per delegació de les Corts Generals. Límit: no poden regular matèries amb reserva de llei orgànica

Reial decret-llei

Reial decret legislatiu

Normes amb rang de llei emanades del poder executiu

Són les que no regulen matèries reservades a llei orgànica. Per la seva aprovació, es segueix el procediment ordinari de tramitació i s'exigeix de majoria simple

Lleis ordinàries

Regulen les qüestions més importants per a l'Estat. En el mon laboral, regulen els drets fonamentals i les llibertats públiques.

Lleis orgàniques

Lleis orgàniques i lleis ordinàries

Seguretat Social, plena ocupació, descans, formació i readaptació

Principis rectors de la política social i econòmica

Vinculen tots els poders públics.

Drets i deure dels ciutadans

Drets col·lectius: reunió, associació, lliure sindicació, vaga. Drets individuals: no discriminació, intimitat.

Drets fonamentals i llibertats públiques

1. Vigilància i exigència del compliment de les normes laborals. 2. Assistència tècnica a treballadors i empresaris. 3. Conciliació, mediació i arbitratge en conflictes de treball.

és el servei públic destinat a garantir el compliment de les normes de caràcter laboral, exercint funcions de vigilancia, responsabilitat, assessorament...

Inspecció de Treball i SS

4. Principi d'irrenunciabilitat de drets: els treballadors no poden renunciar als drets que tinguin reconeguts per disposicions legals de dret necessari.

3. Principi pro operari: quan existeixen diverses interpretacions possibles per a una norma laboral, s'ha d'aplicar la més favorable per al treballador.

2. Principi de condició més beneficiosa: els drets adquirits pel treballador es mantenen tot i la posterior aprovació d'una norma que amb caràcter general, estableixi condicions menys favorables que les que tenien a títol individual.

1. Principi de norma més favorable: en cas de conflicte entre dos o més normes laborals s'aplicarà la que, valorada en conjunt i en còmput anual, sigui més favorable per els treballadors.

Principis d'aplicació del Dret del Treball

Les normes laborals obeeixen a la jerarquització: 1. Disposicions de Dret Comunitari 2. Constitució espanyola 3. Tractats i convenis internacionals 4. Lleis orgàniques 5. Normes amb rang de llei ordinària: - Lleis ordinàries. - Normes amb rang de llei emanades del poder executiu: - Reials decrets legislatius. - Reials decrets-llei. 6. Reglaments 7. Convenis col·lectius 8. Contractes de treball 9. Usos i costums

Les normes de rang inferior no poden contravenir el disposat en altres de rang superior.

Requereix la utilització d'una sèrie de tècniques i principis que ens permetin organitzar-les i interpretar-les.

Àmbit territorial: tot el territori nacional, la seu esta a Madrid. Competència: recursos contra sentències de les Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes i de la Sala Social de l'Audiència Nacional que s'hagin apartat de la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Àmbit territorial: tot el territori nacional, la seu esta a Madrid. Competència: processos que afecten la llibertat sindical, conflictes i convenis col·lectius, quan afectin a un àmbit territorial superior al d'una comunitat autònoma.

Àmbit territorial: comunitat autònoma. Competència: conflictes col·lectius en primera o única instància quan el seu àmbit excedeix el d'un Jutjat Social i no superi el de la comunitat autònoma.

Àmbit territorial: coincideix amb el d'una província. Competència: conflictes individuals i col·lectius, sempre que el seu àmbit no superi la província, en primera i única instància.

Sala Social del Tribunal Suprem:

Sala Social de l'Audiència Nacional:

Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia:

Jutjats Social:

Màxim representable: Conseller

Conselleries de Treball de les comunitats autònomes.

Administració Autonòmica

Màxim responsable: Ministeri d'Ocupació i SS

Ministei d'Ocupació i SS

Administració de l'Estat

El Reial Decret Legislatiu regula les qüestions relatives a la situació dels treballadors, com ara els seus drets i obligacions en la relació laboral.

Està formada pels òrgans judicials que tenen la missió de resoldre els conflictes que es plantegen en l'àmbit laboral i de SS, declarat el Dret aplicable en cada cas.

Desenvolupen la política laboral dels poders públics i vetllen pel compliment de la normativa laboral

És la norma fonamental de l'ordenament jurídic espanyol. És la llei de les lleis. Totes les lleis han de respectar les seves ordres.

És el conjunt d'organismes i institucions de l'Administració Pública espanyola amb funcions i atribucions en matèria de Dret del Treballador.

És la norma laboral més important, va ser aprovat el 10 de març de 1980 i ha estat objecte de nombroses i importants modificacions.

Constitució espanyola

NORMATIVA LABORAL A ESPANYA

Són totes les vies a través de les quals se'ns manifesten les normes jurídiques.

6. La Jurisdicció Social

5. L'Administració laboral

4. L'Estatut dels treballadors

3. L'aplicació de les normes labroals

2. Fonts del dret del treball

1. Drets del treball

Conjunt de normes i principis que s'ocupen de la regulació del treball humà. Amb la finalitat principal d'equilibrar les forces d'empresaris i treballadors en la relació laboral.

Tipos de relació:

REMUNERACIÓ

El treballador obté una retribució a canvi dels serveis que presta a l'empresari.

ALIENITAT

El treballador lliura els fruits del treball a l'empresari.

DEPENDÈNCIA

El treball es realitza sota el poder de direcció de l'empresari.

VOLUNTARIETAT

El treballador presta els seus serveis voluntàriament a l'empresari.

Unitat 4: La norma laboral: fonts i aplicació