Categories: All - calor - litosfera - energia

by saturntears saturntears 6 years ago

1747

El model geodinàmic

El model geodinàmic

El model geodinàmic

ENDOSFERA

Coincideix amb el nucli (intern i extern) del model geoquímic. La calor del nucli intern, sòlid, es propaga al nucli extern, líquid, i genera corrents de convecció que evacuen la calor cap a l'exterior i l'acumulen a la zona o capa D”.
- Aquests corrents de convecció són els causants del camp magnètic terrestre. - Línies de força invisibles que travessen la Terra i s'estenen d'un pol magnètic a un altre. - Aquests pols no coincideixen exactament amb els geogràfics.

CAPA "D"

- Zones més dinàmiques del planeta. - Acumula calor procedent del nucli extern i n'escapen, pels anomenats plomalls tèrmics, columnes de magma molt calent que arriben a la litosfera i la perforen, i que hi originen els anomenats punts calents amb una activitat volcànica intensa

MESOSFERA

- Des de 670 km de profunditat fins a la capa D”. - Sòlida, però pot fluir molt lentament (pocs centímetres l'any) - Descens de plaques litosfèriques fredes. - Ascens dels plomalls de magma procedents de la zona D”.

ASTENOSFERA (mantell superior sublitosfèric)

- Situada entre la litosfera i la mesosfera. - Coincideix amb el mantell superior. - És una capa plàstica que ¡ flueix com a resposta a esforços aplicats durant llargs períodes de temps.

Es basa en l'estat físic de les capes (plasticitat, rigidesa o densitat) i en les seves propietats mecàniques

Concep la Terra com una màquina tèrmica
L'agitació d'àtoms i molècules produïda pels canvis de temperatura modifica l'estructura i la composició dels materials i, genera moviments i pressions que s'alliberen lentament o bruscament

Transformen l´energia tèrmica en energia mecànica

LITOSFERA

Part més externa del mantell superior. Unida a l'escorça. Dos tipus
La litosfera continental.
La litosfera oceànica

- L'arrosseguen els moviments del mantell sublitosfèric. - Són les plaques litosfèriques, estan sotmeses a moviments horitzontals, la tectònica de plaques, o verticals, els ajustos isostàtics.