- Qui és Salvador Espriu?
- Context
- Poema
- Vocabulari
- Anàlisi
- Webgrafía
ÌNDEX
Salvador Espriu.
La pell de brau
La pell de brau
[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
La pell de brau
Sepharad: Nom que l'escriptor nomena a Espanya.
Parany: Instrument dreçat per caçar o agafar animals.
A les palpentes: Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d'ensopegar, de caure, etc.
Esglai: Por causada per la imminència d'un gros perill, d'una desgràcia sobtada.
Context
Poesía Social
Desenvolupa les seves idees contra el franquiste, aquest poema està format per tristesa i queixes en contra d'una Espanya no lliure.
Utilitza el mite de Sepharad, lloc d'origen dels sefardites per referir-se a Espanya.
Al·legoria crítica amb l'Espanya de la postguerra
Brian Perdomo
Sandra Parras
Comentari
Conclusió
En el poema, el poeta tracta de fer una crítica a la situació d'aquella època ja que troba que no hi ha llibertat i segueixen un règim franquista en el qual moltes persones moren, com diu el poema per una sola persona, el dictador Franco. Es busca el desig d'una Espanya unida, lliure i sense diferències per sempre. La crítica a la dictadura franquista.
Veu poètica
De manera que aquest dona opinions com:
1.Proposta de modernitzar la societat.
2. Canviar a través de l’acció cultural.
3. Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.
4. Inconformisme i voluntat de lluita.
La veu poètica es transment a través de Salvador Espriu
de manera que aquest vol arribar a reflectir la seva
opinió sobre Espanya en primera persona.
Figures retòriques
Humanització: Dóna la capacitat de viure a Sepharad.
Comparació: Compara l’aire amb una mà.
Metàfora: Utilitza la paraula fills per a referir-se a la gent de la península.
Analisi mètrica
Tampoc compta amb rima.
No tenen un nombre determinat de síl·labes.
Cinc estrofes.
Contingut
Crida a la modernització de l’estat, demanant un en ordre, en pau i lliure.
Referència a la visió antiquada dels governants.
Tristesa al veure les morts innecessàries de persones i el no ser lliures per el moviment actual.
Reflexió sobre la situació la qual es vivia en Espanya en aquell precís moment.