Aquesta felicitat a la qual
es refereix Mill té un caire hedonista; és, segons les seves pròpies paraules,
”plaer i absència de dolor”.
Principals representants
J.S Mill
Deremy Benthans
Ètica deontològica de Kant
Imperatiu Categòric-Universalisme "no facis als altres allò que no vols que et fascin a tu"
Deon(deure)Només tenen valor moral les accions que es fan per respecte al deure.
Ètica teleològica de Aristòtil
Aristòtil, principal deixeble de Plató, inicia el que s’anomena ètica teleològica. La finalitat de totes les accions humanes és, segons Aristòtil, la felicitat. La felicitat és, per tant, el fi últim de les nostres vides.
Telos,endaumonia
Basada en la felicitat (eudeumonia) i la virtut
Intel·lectualisme moral i universal de Sòcrates
Ningú fa el mal a consciència(considera que no sap identificar-se que es el bé.
Intel·lectualisme moral dels sofistes
Un home bo é el que obra bé ,però per això ha de conèixer què és el bé. Per a Sòcrates el bé és la màxima felicitat ,per això el que coneix el bé no obra malament, doncs tem perdre aquesta felicitat.
Relativisme moral dels sofistes
Protàgores afirma que l’ésser humà és la mesura de
totes les coses, és a dir, cadascú i cada comunitat tenen una idea de quin és el model moral adequat.
Afirma que no hi ha valors morals que puguin ser acceptats universalment
